Què és DOCUMENTAR?

Aquesta setmana els seminaris han estat molt interessants.

Ahir que era dilluns 21, vam fer una sessió que podríem dividir en dos parts: la lectura en veu alta i la descripció de la imatge.

La lectura en veu alta la va fer la Maria. Ella havia agafat els consells que la professora va donar a les dues persones que ja havien fet la lectura en veu alta i per tant ho va fer bastant bé. Com ja vaig dir, les consignes que es segueixen són la vocalització-articulació, el volum i la velocitat.

En segon lloc la Marina i l'Esther van fer la descripció d'una imatge. La Marina, que era la primera, va escollir una fotografia que ella mateixa havia fet a la República Dominicana, i l'Esther va escollir una fotografia d'Alvaro Sanz (aquesta és la seva web, té fotografies increïbles: http://www.dealvarosanz.com/ )

A partir d'ara, cada setmana hi haurà una persona que hagi de fer la descripció d'una imatge. Per fer-ho el millor possible, hem fet una espècie d'esquema entre tots per tal d'entendre com fer una bona descripció.

Primer ens hem de documentar, després fer-nos un guió (que serà allò que entreguem a la tutora de seminari). Aquest guió ha tenir un estil personal i ha de servir de recolzament per l'explicació. Aquest guió no ha de ser més gran de mig full encara que es poden tenir dos, tres o quatre fulls. La lletra ha de ser gran per poder veure-la des de lluny. Per últim, en quant al contingut, s'han de posar les idees claus, res de frases ni redaccions.

A la classe d'avui hem tornat a fer una lectura en veu alta, aquesta vegada de la Gina. Però el més interessant ha vingut després, quan hem començat a parlar del llibre: Documentar, una mirada nova.

Hem fet grups per tal de crear una mica de debat i que cada grup estigués especialitzat en alguna cosa.

Primerament, hem parlat d'algunes històries de les que parla el llibre que ens han semblat interessants. Documentar, consisteix en un llibre que tracta d'explicar què és això, què ha de significar pels mestres i ho exemplifica amb 30 històries que s'han documentat a escoles diferents.

A més ens dóna una visió d'una escola completament contrària a la tradicional. Es podria aplicar el concepte d'Escola Nova, que va ser un moviment pedagògic que va sorgir a la dècada dels trenta. Consistia en donar més autonomia als infants, ja no s'aplicaria tant el concepte de que un professor fa un discurs i els alumnes escolten, sinó que es fa més experimentació per que aprenguin. Aquest ha estat un dels aspectes que també hem tractat al debat. 
També hem parlat de com ha de ser un/a mestre/a en aquest tipus d'escola. La conclusió a la qual hem arribat és la següent: ha de tenir la ment oberta, és a dir, ha de mirar sense prejudicis i ha de ser capaç de poder entendre les realitats dels seus alumnes. A més, ha de ser atenta, pacient, observadora, afectuosa, etc.

L'infant que trobem darrere d'aquesta escola i d'aquesta mestra és un nen autònom, que aprèn experimentant, tocant, olorant... Aquesta ha estat la nostra reflexió sobre els infants que creiem que ens mostra el llibre.

Espero que us hagi agradat aquest resum i ja sabeu, si voleu més informació llegiu-vos el llibre, que val la pena.