Gramàtiques del silenci

Hola a tots.

La classe de COED d'avui ha estat bastant entretinguda, en concret vull parlar d'un article que hem hagut de llegir i sintetitzar.

Ens hem posat per grups de quatre persones aproximadament, i la professora ens ha donat a cada grup un article sobre el llenguatge. Cada article tractava un tema diferent; hi havia un que parlava de la diferència entre escoltar i sentir, el nostre parlava del llenguatge no verbal, etc.

El que hem hagut de fer amb aquest article, ha estat: llegir-lo, comprendre'l i fer una síntesi del mateix. La setmana vinent haurem de fer una petita presentació als nostres companys, per què així tinguin una idea de tots els altres articles.

El nostre article es diu: Gramàtiques del silenci, i el seu autor és S. Serrano. És una part del llibre: La festa dels sentits (2009).

Gramàtiques del silenci tracta de la comunicació no verbal.

El que és essencial saber és que aquest tipus de comunicació l'utilitzem constantment sense adonar-nos, i per això desenvolupa un paper molt important a les relacions entre les persones. És un dels millors indicadors a l'hora d'avaluar les emocions, sentiments d'una altra persona. Alhora, nosaltres també expressem tot això a partir del llenguatge no verbal. En especial, les emocions es mostren en la cara de les persones, provocant una comunicació molt efectiva.

A més, cal saber que el discurs verbal i el no verbal, van entrellaçats, però de vegada poden contradir-se. Per exemple quan mentim, amb el llenguatge verbal diem una cosa però amb la nostra expressió diem una altra.

Per últim, en aquest article, es parla dels signes de la comunicació no verbal. Aquests signes estan presents al nostre cos i a qualsevols situació que ens envolta. Moltes vegades considerem una persona una bona comunicadora perquè sap "llegir" el llenguatge no verbal del públic.

He de dir que aquest article m'ha agradat bastant, ja que penso que he aprés molt sobre el llenguatge no verbal, atès que no coneixia moltes de les coses que ens explica Serrano.

A més, penso que tot això s'ha de tenir en compte a l'hora de fer una presentació; hem de ser capaços d'interpretar les cares i les mirades del públic (companys i professors) per saber si el nostre discurs està tenint èxit o no.

A partir d'ara hem fixaré molt més en els gestos i les mirades de les persones que m'envolten perquè potser coneigui més d'aquestes aspectes d'ells.

Aquí us insereixo la nostra síntesi completa: