Prezi, una nova manera de fer presentacions

Hola a tots!

A la sessió d'avui de GTIC hem parlat d'una nova manera de fer presentacions, i no dic nova perquè porti poc temps al mercat, sinó perquè la majoria de persones de la classe no la coneixien.  Jo fa dos anys que conec aquesta metodologia per fer presentacions però tampoc l'he utilitzat massa, encara que és bastant senzilla i el resultat és bastant millor que el del típic PowerPoint.

Prezi és una web (http://prezi.com/) on pots crear les teves presentacions. Té eines molt diverses, però el que més destaca és que es pot compartir la teva presentació amb altres persones, és més, si tu ho desitges, poden editar el teu prezi, de manera que es pot treballar conjuntament. 
Per poder fer ús de totes aquestes coses, només cal registrar-se i gratuïtament en podrem gaudir.

Encara que existeixen múltiples maneres d'utilitzar el Prezi, la que avui hem posat en pràctica ha estat la creació d'una presentació a través d'una fotografia. El tema, que era comú per a tots els membres de la classe, era la família. A partir d'aquí cadascú ha buscat una o diverses fotografies per tal d'explicar el seu concepte de família mitjançant les imatges. En el meu cas, he buscat una fotografia d'una família d'ànecs (la mare i els fills) que representen el que per a mi significa ser una família. La mare proporciona seguretat, suport i protecció als seus fillets. I els aneguets (els fills) entre ells i amb la mare o el pare, es donen: amor, confiança, lleialtat, recolzament i comprensió.

Per acabar de completar el Prezi he citat les fonts d'on he tret les fotografies i he posat les meves dades.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada i que si encara no heu provat Prezi, us animo a fer-ho.

Una exposició fotogràfica

Hola a tots!

Avui, a la matèria de COED, hem fet una espècie de exposició fotogràfica. Però anem per parts.

Fa una setmana i mitja aproximadament, la professora va proposar-nos una activitat en la qual hauríem d'escollir a algú de la classe, fer una descripció d'aquesta persona i també expressar amb un mitjà que no fos l'escrit, com era aquesta persona, per exemple amb una fotografia i un peu de foto significatiu, un vídeo, etc.

Avui era el dia en el qual havíem d'exposar la nostra "fotografia" i fer-ne una petita explicació de perquè era així la foto, parlar sobre lluminositat, plans, composició, etc.

Per fer-ho hem omplert les parets de la classe amb les nostres creacions. Totes eren fotografies de la persona a la qual havien escollit i hi havien posat un peu de foto. Totes excepte la meva. Jo vaig optar per fer-ho més original i en comptes de fer la típica fotografia, vaig fer un Scrubble amb el nom de la persona a la que havia escollit i vaig desenvolupar el joc, però no amb paraules a l'atzar, sinó amb adjectius que jo creia que tenia aquesta persona. D'aquesta manera em va quedar un taulell ple d'adjectius que definien a la persona que jo descrivia. Crec que la idea ha estat original i espero haver sorprès i agradat a tothom.

Aquesta exposició fotogràfica crec que ens ha servit per a aprendre a expressar-nos d'una altra manera. Això crec que és bastant important, ja que avui en dia moltes vegades ens arriben més missatges mitjançant la vista que l'oïda. Un exemple d'això el podem veure als anuncis publicitaris.
Moltes dels cartells publicitaris que veiem al carrer ens aporten informació que hem de saber captar. Aquí poso un exemple de publicitat que porta un missatge molt clar en contra de l'alcohol. Potser a primera vista no ho entens, però si t'hi fixes bé, entendràs el missatge que ens vol transmetre la imatge.

LOECE, LODE, LOCE, LOE I ARA... LOMCE?

Aquest matí no hem fet seminari, sinó que ha vingut el Sr. Blai Gasol a fer-nos una conferència sobre l'anomenada Llei Wert, però millor dit, sobre la LOMCE (llei orgànica de la millora de la qualitat educativa).

La conferència estava a càrrec del Sr. Blai Gasol, inspector jubilat del Departament d'Educació de la Generalitat, i ex director general d'ordenació i innovació educativa. Ens ha pogut aportar moltes dades interessants i informació que no sabíem d'aquesta nova llei.

Però per entendre-la millor, primerament ha fet un repàs a les diferents lleis educatives, que han existit des de les acaballes del règim franquista.

La primera llei que es va fer va ser l'anomenada Llei Moyano (1957), el més destacat es que obligava a portar als nens dels 6 als 9 anys a classe. Anys, més tard, sobre els 70, es va imposar la Llei General d'Educació. Aquesta llei, per primera vegada, unifica l'educació des dels 6 fins als 14 anys en un ensenyament obligatori.

Després va venir la LOECE (1980) però que d'hora va ser canviada per la LODE (1985).

La LOGSE (1990) va ser cabdal fins fa poc temps, va tocar temes molt importants: separació d'educació infantil, educació primària, ESO i batxillerat; concepte de diversitat, projecte educatiu propi de cada escola, etc.

Al 2002, surt la LOCE , al 2006 la LOE i ara la LOMCE. El què és clar és que la política i l'educació en aquest país van de la mà; cada vegada que hi ha hagut un canvi de govern, ha volgut deixar la seva empremta al sistema educatiu i aquestes lleis en són la prova.

La LOMCE, que ha estat creada i només recolzada pel PP. S'ha començat a redactar aquest any i tan sols fa unes setmanes que va sortir aprovada a les Corts, només votada pel propi Partit Popular, què com ja sabem, té la majoria absoluta i per tant, fa i desfà com vol. D'aquesta manera, la llei sortirà endavant sense el recolzament de cap partit polític més (ja no dir, dels ciutadans).

Aquesta nova llei se la podria catalogar de centralitzadora, ja que pretén recuperar una sèrie d'interferències que s'havien fet a les comunitats autònomes, el govern central tindrà total llibertat en matèria de les assignatures troncals i a més se'n faran avaluacions externes als alumnes (el que més col·loquialment diem revàlides).

A més té un caràcter conservador i polititzat. 
També, impedeix la immersió lingüística. Això afecta especialment a comunitats com Catalunya, on el que es pretén és que des de educació infantil es facin 4 hores de castellà (per exemple). Pretenen fer del castellà la llengua vehicular de tot l'Estat espanyol. Especialment això ha causat bastant polèmica, ja que, els pares que desitgin que els seus fills facin tota la seva escolarització en castellà tindran el dret de demanar-ho i si l'escola no té els mitjans per proporcionar-la, serà el govern, l'encarregat de pagar una escola privada a aquell que ho hagi demanat.

Jo tinc una opinió molt formada sobre aquesta nova llei, però i vosaltres, que en penseu?

Anem de pràctiques!

Dilluns, la classe de Seminari va transcórrer com sempre: fent una lectura en veu alta, en concret va ser l'Esther la que va llegir-nos un fragment del llibre Somriures de Bombai; després la Laura va fer la descripció d'una imatge (La nit estelada de Van  Gogh) i la Núria (d'una fotografia que va fer quan va estar a la Índia).

El millor va ser quan ens van explicar -encara que ja ho sabíem perquè ens havien fet algun comentari- que hi ha una setmana de novembre que fem l'anomenada "Setmana de pràctica i reflexió educativa". Durant aquesta setmana farem activitats relacionades amb les matèries que donem, però el que més il·lusió ens fa a tots és que durant dos dies d'aquesta setmana, un/a alumne/a de tercer ens apadrinarà i ens portarà a l'escola on està fent les pràctiques i haurem de fer el que ell o ella faci. Realment no sé quina serà la nostra funció, suposo que veure què es fa en una classe i familiaritzar-nos amb aquest ambient. 
La nostra tutora de Seminari ens va anunciar quins eren els nostres padrins (cadascú en té un) i ens va dir que hauríem d'enviar-li un missatge per correu electrònic per tal de convidar-los dilluns a la nostra classe de seminari perquè ens expliquin què farem i com funcionaran les coses. 
La meva padrina, ja m'ha respost el missatge i sé a quina escola hauré d'anar i que estaré en una aula de P3.

Estic molt il·lusionada amb aquesta experiència i ja tinc ganes de què sigui dilluns per conèixer la meva padrina.

POESIA?

La classe d'avui de COED (Comunicació oral, escrita i digital) ha estat molt interessant. En concret, hem parlat de la poesia, ja que pel desembre més o menys, haurem de recitar-ne una.

Per a explicar-nos què és el que hem de fer, la professora ens ha posat un vídeo de Josep Pedrals recitant una poesia.És un poeta alternatiu que fa un altre tipus de poesia, diferent a la que hem vist tota la vida. Una poesia que està fora dels estàndards de poesia, per dir-ho d'alguna manera.
Aquí podeu veure el vídeo del qual estic parlant:

El que nosaltres haurem de fer és buscar una poesia que ens arribi al cor, que la sentim quan l'estiguem recitant. La poesia, per tant, haurà de tenir un significat per al qui la reciti, perquè així no soni fals quan l'estiguem recitant.

Per últim, en quant a aquest tema, hem hagut de representar gràficament la el que per nosaltres significa la poesia, individualment. He de dir que he de pensar molt abans de fer el dibuix ja que no és gens fàcil descriure un terme tan àmpli com ho és la poesia i menys sense paraules!
Aquí insereixo el que jo he fet. Espero que ho interpreteu i qui vulgui comenti que li suggereix el meu gràfic.

Educació audiovisual

A la classe de COED hem vist un vídeo molt interessant sobre educació audiovisual.

En aquest vídeo podem veure com Guillermo Orozco -professor i investigador del Departament d'Estudis de Comunicació Social- ens explica què significa per a ell l'educació audiovisual, com afecta la televisió a les nostres vides, quin ús se li està donant a les noves tecnologies...

Crec que els punts a destacar d'aquest vídeo són els següents:

Primerament, el Dr. Orozco diu que els espectadors hem de tenir en compte que la televisió que allò que s'emet no és la realitat, sinó només una representació d'aquesta. Per exemple, quan veiem una notícia, hem de tenir en compte que potser ens l'estan explicant des de un punt de vista no neutral, i per això cal contrastar les informacions que ens arriben a diferents fonts per saber realment el que ha passat.

Orozco també destaca que l'educació audiovisual depèn de molts factors, però hi ha dos principals: la família i l'escola. El que passa a casa dels infants té incidència amb com interactuen amb les pantalles. Per exemple, si els pares passen molt de temps treballant, els fills es passaran més temps mirant la televisió.

Per altra banda, l'escola ha d'interessar-se per què veuen els nens i per poder influir-hi positivament.

Crec que també és important saber que les noves tecnologies han de venir acompanyades d'una reflexió. Per això Guillermo Orozco creu que no se'ls està donant l'ús correcte a les escoles, ja que moltes vegades ens posen un vídeo, però potser després no ens fan cap comentari o els alumenes no acaben d'entendre la relació que hi ha entre el vídeo i el temari, etc.

Per tal de que pugueu veure el vídeo sencer, aquí el teniu:

      

Experimentem com nens

Hola a tots!

En aquesta entrada volia parlar de dues matèries diferents: educació visual i plàstica i educació física.

En primer lloc, dilluns vam fer una pràctica a plàstica que hem va agradar moltíssim. Em vaig tornar a sentir com una nena petita. La professora, ens va proposar fer una activitat que tenia diverses parts; primer hauríem de tocar, experimentar amb els diferents fangs que ens va proporcionar. Després podríem jugar amb el fang i amb els nostres companys, tal i com fan els nens. I per últim hauríem d'agafar un animal i li hauríem de fer una tanca amb fang i altres materials que teníem, com fulles, branquillons...

Aquí insereixo dues fotografies, la primera és de com vam acabar després d'enfangar-nos i la segona de com ens va quedar la nostra granja pel porquet.

Ara, us parlaré de l'última sessió d'educació física. Va ser molt divertida, la veritat.

Després de fer dues hores de teoria, vam anar al gimnàs i vam fer dues activitats ben diferents. D'una banda, vam fer un joc de la tardor que consistia en posar-nos en grup. Llavors hi havien cons per tota la sala on sota podien haver o no papers amb una pregunta i quatre respostes. Una persona del grup havia de sortir corrent fins a un con, llegir el paper que hi trobaria, i enrecordar-se de la resposta que era perquè quan arribés on estava el seu grup apuntarien la resposta en un paper. D'aquesta manera tots els membres del grup anirien sortint un per un, fins a tenir la resposta de totes les preguntes.

Després de fer aquesta activitat i corregir-la vam fer una altra. Consistia en fer figures on uns ens pugéssim a sobre dels altres. Per explicar-la és millor posar una fotografia. Al final ens vam fer uns massatges de deu minuts, va ser molt divertit!

Què és DOCUMENTAR?

Aquesta setmana els seminaris han estat molt interessants.

Ahir que era dilluns 21, vam fer una sessió que podríem dividir en dos parts: la lectura en veu alta i la descripció de la imatge.

La lectura en veu alta la va fer la Maria. Ella havia agafat els consells que la professora va donar a les dues persones que ja havien fet la lectura en veu alta i per tant ho va fer bastant bé. Com ja vaig dir, les consignes que es segueixen són la vocalització-articulació, el volum i la velocitat.

En segon lloc la Marina i l'Esther van fer la descripció d'una imatge. La Marina, que era la primera, va escollir una fotografia que ella mateixa havia fet a la República Dominicana, i l'Esther va escollir una fotografia d'Alvaro Sanz (aquesta és la seva web, té fotografies increïbles: http://www.dealvarosanz.com/ )

A partir d'ara, cada setmana hi haurà una persona que hagi de fer la descripció d'una imatge. Per fer-ho el millor possible, hem fet una espècie d'esquema entre tots per tal d'entendre com fer una bona descripció.

Primer ens hem de documentar, després fer-nos un guió (que serà allò que entreguem a la tutora de seminari). Aquest guió ha tenir un estil personal i ha de servir de recolzament per l'explicació. Aquest guió no ha de ser més gran de mig full encara que es poden tenir dos, tres o quatre fulls. La lletra ha de ser gran per poder veure-la des de lluny. Per últim, en quant al contingut, s'han de posar les idees claus, res de frases ni redaccions.

A la classe d'avui hem tornat a fer una lectura en veu alta, aquesta vegada de la Gina. Però el més interessant ha vingut després, quan hem començat a parlar del llibre: Documentar, una mirada nova.

Hem fet grups per tal de crear una mica de debat i que cada grup estigués especialitzat en alguna cosa.

Primerament, hem parlat d'algunes històries de les que parla el llibre que ens han semblat interessants. Documentar, consisteix en un llibre que tracta d'explicar què és això, què ha de significar pels mestres i ho exemplifica amb 30 històries que s'han documentat a escoles diferents.

A més ens dóna una visió d'una escola completament contrària a la tradicional. Es podria aplicar el concepte d'Escola Nova, que va ser un moviment pedagògic que va sorgir a la dècada dels trenta. Consistia en donar més autonomia als infants, ja no s'aplicaria tant el concepte de que un professor fa un discurs i els alumnes escolten, sinó que es fa més experimentació per que aprenguin. Aquest ha estat un dels aspectes que també hem tractat al debat. 
També hem parlat de com ha de ser un/a mestre/a en aquest tipus d'escola. La conclusió a la qual hem arribat és la següent: ha de tenir la ment oberta, és a dir, ha de mirar sense prejudicis i ha de ser capaç de poder entendre les realitats dels seus alumnes. A més, ha de ser atenta, pacient, observadora, afectuosa, etc.

L'infant que trobem darrere d'aquesta escola i d'aquesta mestra és un nen autònom, que aprèn experimentant, tocant, olorant... Aquesta ha estat la nostra reflexió sobre els infants que creiem que ens mostra el llibre.

Espero que us hagi agradat aquest resum i ja sabeu, si voleu més informació llegiu-vos el llibre, que val la pena.

Les presentacions

A la classe de GTIC d'avui hem estat parlant dels diferents tipus de presentacions que existeixen. 
Hem començat la classe amb un PowerPoint que era una sèrie d'imatges que anaven passant soles, amb música de fons. 
A continuació ens ha posat una altra presentació que només constava d'una diapositiva. En aquesta diapositiva hi havia escrit un poema. Hem utilitzat les diverses eines que ofereix PowerPoint per tal de subratllar, arrodonir paraules...
També hem vist una presentació que tenia només dues diapositives: una tenia una imatge amb una impressora normal i una altra amb una impressora imaginària que està fent el que vol. Entre aquestes dues diapositives s'escoltava un so com de màgia. Mentre una noia de la classe llegia un poema, de fons podíem veure aquest PowerPoint, ja que servia per il·lustrar-nos, sorprendre'ns...

Com podeu imaginar, aquestes no són les típiques presentacions que es veuen a les classes. Normalment el que ens trobem (ja sigui en alumnes com en professors) són presentacions amb molta lletra, que ofereix un doble discurs (escoltes a l'orador i llegeixes el que veus a la pantalla) i que moltes vegades no aporta cap informació visual, només es fiquen unes fotografies i res més.

Amb això el que vull dir és que hi ha altres maneres de fer PowerPoints, que es pot ser més creatiu, jugar amb les imatges i relacionar-les amb allò que s'està dient, etc.

Una vegada feta aquesta explicació, vull apuntar que les presentacions tenen aquestes característiques:

• Tenen diapositives.
• Tenen objectes (són els textos, les fotografies...).
• Tenen accions (hipervincles que et porten d'una diapositiva a una altra).
• Tenen transicions (efecte que s'estableix entre les diferents diapositives).
• Tenen animacions (efecte que s'estableix a l'objecte).

En educació, les presentacions poden fer un paper molt important si en fem un ús correcte. 
Per una banda, els mestres poden utilitzar-les com a suport al seu discurs (avui en dia és el més comú). També és molt freqüent veure alguns PowerPoint com a suport quan els alumnes fan exposicions orals. 
De les presentacions, com ja hem pogut veure, es pot treure molt més partit. Això ho hem d'aprofitar, ja sigui amb nens més grans com amb nens d'educació infantil. En aquest últim cas, segur que no utilitzarem les maneres més "tradicionals" del PowerPoint, sinó que l'hem de fer servir per a innovar, hem de ser creatius per sorprendre al nens, com per exemple les presentacions de les quals he parlat al principi de l'entrada.

A partir d'ara intentaré no limitar-me a fer el de "sempre", és a dir, a posar text i una fotografia al costat, sinó que provaré algun d'aquests nous tipus de PowerPoint.

Comentem un llibre interessant

Hola a tots.
Fa unes setmanes, el nostre professor de GTIC va proposar-nos que ens llegíssim un llibre molt interessant sobre els blogs. El títol d'aquest llibre és el següent: "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents", de Francesc Balagué i Felipe Zayas.

Després de la lectura individual del llibre, a classe vam fer una espècie de debat sobre el què ens havia semblat més interessant d'aquest, però sobretot d'allò que pensem que és essencial saber dels blogs, o almenys dels seus usos educatius.

Vam destacar que és molt important citar les nostres fonts i tenir en compte el tipus de llicència que tenen tant les imatges, com les cançons, etc. (Si vols saber alguna cosa més sobre llicències mira  aquesta entrada).

Per una altra banda, vam parlar de l'Escola Nova (que justament a la sessió de seminari d'avui, que explicaré en l'entrada següent, en faré menció). A aquest model d'escola, el centre de l'aprenentatge és l'alumne i la comunicació i la col·laboració són parts fonamentals de l'aprenentatge. Per això es van crear algunes eines que avui en dia estan implantades a totes les escoles; un exemple seria la revista escolar.

També vam comentar algunes de les diverses plataformes que existeixen per crear blogs. Les més destacades són: Blogger; és a dir, aquesta plataforma en la que està el meu blog.
També té una gran importància Wordpress i Tumblr.

No entraré en molts més detalls d'aquest llibre però penso que és un bon recurs per totes aquelles persones, sobretot mestres, que estiguin interessats en incloure els blogs a les aules ja que aporta una visió molt ample sobre què es pot fer amb els blogs, és a dir, quins usos i objectius poden tenir. També es troben bastants exemples d'altres blogs de professors, blogs d'aula, blogs d'alumnes, etc. 
Per últim, crec que amb més raó, els educadors que no estiguin interessats en els blogs com a eina educativa haurien de llegir aquest llibre per tal de replantejar-se la seva opinió.

A l'última mitja hora hem pogut visitar blogs d'alumnes, de professors, blogs d'aula... i volia deixar aquí els que més m'han agradat.

En aquest primer blog podem trobar blogs de diferents cursos de la mateixa escola:
 http://ei3sadako.wordpress.com/

El blog següent és d'una professora d'educació infantil:

http://olgacatasus.blogspot.com.es/

Per últim aquí us insereixo el link d'un blog d'escola:

http://blocs.xtec.cat/ceiplesescolesdegurb2003/

Cal dir que hi ha infinits blogs molt diversos dedicats a l'educació, això només és una petita mostra del que podem trobar.

Analitzem altres blogs educatius

Hola a tots.

Avui faré un anàlisi d'uns blogs d'educació que m'han semblat molt interessants.

En primer lloc, he escollit: EL BLOG DELS NENS I NENES DE LA CUCU FERA.

http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/

EL blog està allotjat a la plataforma de XTEC. 

Aquest és un blog d'escola. Aquest blog està escrit pels professors d'aquesta escola bressol, ja que els nens  depèn de quina edat, encara no saben ni parlar. La professora que escriu s'adreça als pares i mares dels nens.

En aquest blog podem trobar explicacions d'allò que s'ha fet a classe (de les activitats més destacades), els aniversaris dels alumnes...

Al blog podem trobar moltes fotografies dels nens i de les activitats que s'expliquen.

És un blog amb bastants detalls, ja que podem trobar diversos gadgets (rellotge, calendari, blogroll). També a dalt de la pàgina, hi ha diverses categories: la pàgina d'inici, cargols, núvols, espai cucu fera i formigues.

Aquests espais serveixen per deixar comentaris, que són resposts entre la persona que s'encarrega del blog i els mateixos pares.

En segon lloc he escollit un blog d'una mestra: 

http://olgacatasus.blogspot.com.es/

El blog de l'Olga, està allotjat a la plataforma de Blogspot. 
Està organitzat per categories (que podem trobar-les a dalt de la pàgina: recursos, rincón del cómic, cine y educación, etc) i també per etiquetes.
La persona que publica és una mestra d'educació infantil, l'Olga. 
Aquest blog m'ha cridat l'atenció per lo complert que és ja que té una gran quantitat de categories, gadgets, contingut multimèdia (tant fotografies com vídeos), etc.
Vull destacar el blogroll, ja que hi ha moltíssims blogs que recomana: els blogs dels dels seus alumnes, altres blogs del col·legi on treballa i blogs d'altres col·legis.
A més, ens ofereix una gran quantitat d'enllaços de pàgines web interessants per a mestres i per a pares. Per tant, podem dir que aquest blog està dirigit tant a altres mestres com a pares.
Aquest blog tracta temes molt diversos, encara que sempre des de una òptica educativa.  
Té molta quantitat d'entrades, ja que la freqüència de publicació d'entrades és molt gran. No passa ni una setmana entre una entrada i una altra.
La manera d'interactuar al blog és mitjançant comentaris. 
Finalment, puc afegir que van ser guanyadors del primer premi d'educació espiral d'Edublogs i també van guanyar el premi d'educació 3.0 en millor iniciativa TIC 2012.

Des del meu punt de vista els blogs educatius són molt interessants, ja siguin blogs de professors, blogs d'alumnes, blogs d'aula, etc. ja que cadascun dóna uns beneficis i es poden treballar unes competències determinades. Per tant, penso que és important introduir els blogs a l'àmbit educatiu, ja que ens ofereixen moltes possibilitats.

La composicó d'un text

Ahir, a l'assignatura de COED, vam haver d'entregar un esquema del procés de la composició d'un text. Per fer aquest esquema, vam llegir un text de Linda Flower i John R. Hayes: El procés de composició escrita (1981). 
Aquest text feia una bona explicació de com s'ha de crear un text escrit, el que vull destacar són els exemples que feia, ja que aclarien molt les idees que donava. 
En comptes de parlar de tot el que explica el text, crec que és millor inserir l'esquema que vaig fer, ja que presenta els aspectes més importants del text. Sense més preàmbuls, insereixo el meu esquema: 

Crec que fer això m'ha servit i sobretot em servirà per quan faci redaccions per a la Universitat, o escrits en un futur. Sense anar més lluny, per a fer una carta de presentació (em refereixo a aquell text que s'escriu abans de posar el Currículum Vítae) saber com he d'estructurar un text és molt important ja que això dóna una bona imatge de tu: d'una persona organitzada, que sap el que vol dir, etc.

Pràctica de plàstica

En aquesta nova entrada explicaré dues activitats que hem fet a l'assignatura d' Expressió Visual i Plàstica.

En primer lloc, el dia 14 d'octubre, dilluns, a classe vam fer una activitat molt interessant sobre els colors, els tons... Primerament vam aprendre o millor dit, vam repassar, el que és la síntesi substractiva (és la barreja de colors materials, com per exemple amb pintura). Els colors primaris d'aquesta síntesi són el 

groc, el magenta i el blau cian. També vam veure el que és la síntesi additiva (la mescla de llum) on els colors primaris són el verd, el vermell i el blau.

A la pràctica que vam fer a classe preteníem realitzar un cercle cromàtic mitjançant pintura i aigua. Vam agafar molts gots i mitjançant els tres colors primaris (el groc, el magenta i el cian) vam començar a barrejar-los i aquest va ser el resultat:

A més també vam fer barreges entre els colors del cercle cromàtic amb blanc, negre i gris. Quan a un color del cercle cromàtic (que no sigui un color primari) li afegeixes qualsevol dels colors que acabo d'esmentar es diu que s'ha fet una pèrdua de saturació. Aquí insereixo una fotografia que vam fer dels colors que ens van sortir:

A l'última classe d'Expressió Visual i Plàstica hem fet una exposicions sobre les obres que els companys de la classe han fet de Land Art. En concret, Marina, Sandra i jo, hem fet una obra que hem anomenat La convivència de les cultures. Per qui no ho sàpiga, el Land Art és un tipus d'art que es crea a la natura, utilitzant els materials que allà troba. La seva finalitat és que l'espectador al contemplar l'obra li suggereixi una sèrie de sentiments i d'emocions.

La nostra obra la vam fer als Bunkers de Barcelona i com es pot veure a la fotografia vam crear tres espirals amb materials diferents, que representessin les diverses cultures. L'espiral significa que tots naixem i creixem. I  hem escollit aquest entorn per que significa que totes les cultures poden conviure en una mateixa ciutat. D'aquí ve el nom de la nostra obra: La convivència de les cultures. Insereixo algunes fotografies de la nostra obra.

Primers treballs de seminari

Com ja vaig dir a una entrada anterior, faré una espècie de diari dels seminaris.

Aquesta setmana hem tingut dues classes de seminari, però anem per parts.

A la primera classe vam fer una lectura en veu alta, en concret va ser l'Ingrid, la que va llegir un monòleg d'una obra de teatre de la companyia T de Teatre. Tots, en algun moment del semestre, haurem de fer una lectura. Però com l'Ingrid era la primera, la nostra tutora de seminari (Rosa Soler) va suggerir-nos el què hem de fer per millorar les nostres properes lectures en veu alta. Per exemple, ens va dir que hem de fer apunts al text, per tal de fer una millor entonació, mirar als que ens estan escoltant, etc. L'avaluació ens la farà a partir de tres conceptes: velocitat, volum i vocalització-articulació.

A més d'això també vam entregar un treball que consistia en fer un anàlisi de les revistes educatives actuals. Les vam comentar i vam decidir que les més significatives eren les següents: Infància, Guix, Quadernos de Pedagogía, Clij i Perspectiva escolar. 
A partir d'ara hauré de fer un seguiment individual d'aquestes revistes per tal d'estar informada de l'actualitat educativa, de noves pràctiques que es fan a les aules, agafar idees per quan jo tingui la meva pròpia classe, etc. La classe va estar bastant interessant i per això volia explicar-la.

El dia següent, vam tornar a fer una lectura en veu alta, en aquest cas va ser la Núria la que va llegir-nos el seu text. Una vegada finalitzada aquesta activitat, que no va durar massa, ja que la Meri, la Noelia i jo vam fer una exposició sobre el seguiment de l'actualitat educativa del dies 1 al 15 d'octubre. Havíem de destacar les notícies sobre temes educatius que ens havien semblat més importants o interessants per a exposar-les davant de la classe i exposar amb més detalls aquella que havia estat la més important. Aquest seguiment de l'actualitat educativa l'anirem fent cada quinzena diferents grups.

Nosaltres, vam destacar quatre noticies com a importants però una en concret la vam explicar amb tot luxe de detalls. La notícia destacada va ser la que parlava del tractament integral de les llengües, que és una nova llei que es vol imposar a les Illes Balears. Aquesta llei ha tingut moltes conseqüències, com les vagues que s'han allargat fins el dia 4 d'octubre.

Aquí insereixo la presentació Power Point que vam realitzar per tal de fer la nostra exposició.

Per últim vull donar la meva opinió sobre el que ha passat a les Illes Balears.

Crec que no és just que una llengua es deixi de banda, com es vol fer amb el mallorquí. Encara que hi hagin moltes persones que parlen el mallorquí, i en general, el català, no s'ha de deixar d'estudiar ni una hora menys a les escoles, ja que avui en dia, l'idioma predominant és el castellà i si no posem mesures, el català s'acabarà perdent. 

A més, penso que si no som nosaltres els que fem manifestacions i lluitem en contra d'aquestes injustes lleis, ningú ho farà per nosaltres, per tant hem de tenir el dret a fer-ho i FER-HO!.

Per tant, estic totalment a favor d'aquestes manifestacions, encara que entenc que les escoles havien de començar pel bé dels alumnes, ja que sinó aniran massa endarrerits.

Llenguatge oral formal

Hola a tots.

En aquesta entrada parlaré de les característiques del llenguatge oral formal. S'ha de tenir en compte que aquest tipus llenguatge és aquell que hem d'utilitzar al parlar en una classe, al professor, en una conferència, etc.

A la classe de COED hem estat parlant de les característiques que té el llenguatge oral formal.

En primer lloc, trobem els trets contextuals: 

• El llenguatge és de caràcter no universal (la gent no li surt innat parlar d'aquesta manera) per tant s'ha d'aprendre a l'escola
• És acústica, efímera (dura poc) i es produeix en temps real (els sons els produeixes en el moment en el qual estàs parlant).
• El context és compartit (l'emissor i el receptor comparteixen el mateix espai) amb una comunicació relativament unidireccional.

En segon lloc trobem els trets textuals (o del discurs):

• És formal (segueix unes convencions socials) i generalment monologada (normalment parla una persona i la resta són oients).
• És informativa, planificada (tot i que l'orador sempre es reserva un grau d'espontaneïtat) i de tema sovint especialitzat.
• És repetitiva (s'ha de dir què parlaràs, parlar-ne i dir de què has parlat) i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals.

Per últim, trobem els trets lingüístics:

• Ha d'haver-hi un paper fonamental dels trets suprasagmentals (els que tenen a veure amb la veu: to, volum, ritme...)
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 
• Correcció normativa (s'ha de tenir cura dels cinc nivells: la fonètica, la morfologia, la sintaxis, la semàntica i el nivell pragmàtic) i ús de la varietat estàndard.

Jo crec que tot això és fàcil d'entendre però el més difícil és saber aplicar-ho i fer-ho bé. Ja que potser te'n recordes de què has d'utilitzar frases de diferents tipus, però no saps com aplicar-ho al teu discurs.

Això crec que a mesura que fem exposicions a classe, fem seminaris, etc. ho anirem practicant i estic convençuda de què a final de curs hem millorat molt.

Qui és un bon comunicador?

A les dues últimes sessions de COED hem començat a parlar de com ha de ser un bon comunicador.

A la sessió de la setmana passada de petit grup, vam fer un llistat amb persones que cadascú creia que és un bon comunicador. Podia ser tant de televisió, com de ràdio, això no era el més important. L'essencial era trobar les raons per les quals aquest és un bon comunicador. Van sortir molts noms, entre els quals podem destacar: Eduard Punset, Pilar Rahola, Antoni Bassas, Jordi Évole, Susanna Griso, etc.

Jo vaig escollir a Jesús Vázquez, ja que em sembla que és molt natural, s'expressa no només amb les paraules, sinó que amb el cos, les mans, també dóna molta informació, a més vocalitza correctament i domina perfectament la llengua en la qual s'expressa.

A partir d'aquí, vam fer una llista dels adjectius que més havien sortit a l'hora de definir el nostre bon comunicador. Molta gent donava importància a la vocalització i a la naturalitat, com jo. Altres també parlaven de la velocitat, el volum de la veu, la claredat...

Tot això hem va fer reflexionar sobre com ha de ser un presentador de televisió, per exemple. I també si això m'ho podria aplicar quan hagués de fer alguna exposició oral.

A la classe d'ahir vam seguir amb aquest tema i vam veure un vídeo on surt Sir Ken Robinson. A més d'estar atents al que explicava, vam haver de prestar atenció a com s'expressava, de quina manera portava el seu discurs, etc. Quan vam acabar de veure el vídeo vam dir aquelles característiques que tenia l'orador. El resultat final va ser el següent:

• Naturalitat
• Humor
• Organitzat
• Velocitat adequada
• Bon domini lingüístic
• Clar
• Espontani
• Expressiu
• Discurs molt exemplificat
• Ús de jocs de paraula
• Coherència

Per a nosaltres, Sir Ken Robinson és un bon orador ja que compleix tots aquests ítems i per això aconsegueix que el públic l'escolti i mantingui l'atenció durant tot el seu discurs. Penso que això és el que fa falta per ser un bon comunicador.

Igual que a l'altra classe, he pensat que això em pot ser útil per a les meves exposicions; tant les que hagi de fer a la Universitat com pels discursos que faré a les reunions de pares dintre d'uns anys. 

Per una altra banda, crec que això no és una cosa que s'aprengui d'un dia per a un altre, sinó que mica en mica ho podré anar adquirint i posant en pràctica. 

Insereixo el vídeo que vam veure a classe on surt Sir Ken Robinson:

Educació audiovisual

Hola a tots.

A l'última classe de GTIC vam comentar un llibre molt interessant. 

Havíem de portar llegit el primer capítol del llibre Vídeo i educación de Joan Ferrés.

Aquest capítol m'ha semblat molt engrescador, ja que parla de temes que mai m'havia plantejat ni havia escoltat parlar d'ells.

Ara no em posaré a explicar tot el capítol, ja que són un seguit de pàgines molt intenses, però vull destacar algunes parts que m'han cridat molt l'atenció.

En primer lloc, J. Ferrés ens parla de què l'escola està desfasada, és a dir, que està ancorada al passat. Dóna diverses raons, com per exemple, la poca integració dels mitjans de comunicació de masses a l'escola o la poca consideració que se li dóna a la tecnologia.

Per una altra banda, vull destacar el que explica a l'apartat "Un nuevo hombre". Aquí explica que el cervell humà està dividit en dos hemisferis. L'hemisferi esquerre  controla les funcions lligades al llenguatge i a la abstracció. Per exemple: la lectura, l'escriptura, el càlcul, l'aritmètica... En general, podríem dir que controla el pensament analític i la lògica formal.

Per una altra banda, tenim l'hemisferi dret. Té més sensibilitat per el que és visual i auditiu. Aquest hemisferi controla operacions de sintaxis, i anàlisis, la percepció dels esquemes significatius, reconeixement dels rostres, distinció de les formes, discriminació dels acords musicals, etc. Podríem dir que són funcions espacials no verbals.

El que més m'ha cridat l'atenció és que a l'escola el que treballem més és l'hemisferi esquerre. En canvi, a la societat i a la nostra vida, el que utilitzem constantment és l'hemisferi dret. Els experts creuen que al utilitzar més un hemisferi que l'altre, s'està desenvolupant més i s'ha creat un nou llenguatge: l'audiovisual. 

Consisteix en comunicar les teves intencions a través de les emocions. Un cas molt clar els anuncis publicitaris que podem veure contínuament a la televisió.

Per exemple, quan llegim un text, el que fem és veure la imatge, ens dóna una idea que convertim en emoció.

És molt diferent el que passa al veure una fotografia, ja que veiem la imatge que automàticament ens provoca una emoció i després rebem la idea.

Avui en dia, es dóna molt més el segon cas que el primer, ja que estem envoltats d'imatges, de fotografies, etc.

Si us ha interessat el tema, aquí podreu llegir el llibre de Joan Ferrés complet:

Llicències

A la classe de GTIC (Gestió de les tecnologies de la informació i de la comunicació) d'avui hem dedicat dues hores a treballar uns temes molt interessants que crec que val la pena parlar-ne d'ells.

Quan hem de fer un treball per l'escola, la universitat o pel que sigui, normalment utilitzem fotografies que agafem de Google Imatges ja que és una manera ràpida de trobar una imatge. A més, és molt senzilla, només cal "copiar" i "enganxar". Però, alguna vegada us heu preguntat si aquelles imatges es poden agafar d'allà simplement, o estem cometent un delicte, ja que l'autor de la fotografia té una sèrie de drets?

Doncs, moltes vegades, sense saber-ho, copiem imatges que realment estan sota els drets d'autor, és a dir, que només podem veure la imatge; ni copiar-la, ni compartir-la. Això és el que s'anomena Copyright.

Per una altra banda existeix un altre tipus de llicència, més permissiva, que és la Creative Commons, la qual et permet copiar i compartir les imatges, vídeos, etc. Però no et permet comercialitzar-los, ni atribuir-te'ls. A més s'ha de posar el mateix tipus de llicència a la fotografia, vídeo, etc. si el publiques a una altra banda. Això és molt interessant però, com podem saber quin tipus de llicència té una imatge?

A més del buscador de Google, n'hi ha d'altres que estan especialitzats només en imatges. Flickr és una pàgina en la qual podràs trobar imatges de molt bona qualitat i  és molt més senzill veure quina és la seva llicència. Tan sols has de fer click al botó dret del teu ratolí. 
També mitjançant la Wikipedia trobem una eina que posa Wikimedia Commons en la qual també es poden trobar aquest tipus de facilitats.

Amb la música passa el mateix que amb les fotografies, que moltes vegades la descarreguem quan no tenim els drets d'autor. Aquí us poso una pàgina on es troben cançons que sí es poden descarregar (i escoltar online) ja que els seus cantants, que no són coneguts, han decidit que aquesta és una manera de que la seva música es pugui difondre i es faci conèixer. La pàgina web de la que estic parlant és aquesta: http://www.jamendo.com/es/

Per saber una mica més de la llicència Creative Commons:
Existeixen 4 condicions:

-Reconeixement: s'ha de reconeixer qui és l'autor d'aquesta obra.


-No comercial

-Sense obres derivades: tal i com ens diu la pàgina web de Creative Commons, l'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació d'aquesta.
-Compartir igual: es poden crear obres derivades, però s'ha de mantenir el mateix tipus de llicència.

Si combinem aquestes quatre condicions, resulten 6 llicències per escollir, segons el que més et convingui:

Reconeixement



Reconeixement-NoComercial


Reconeixement-NoComercial- CompartirIgual


Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada

Reconeixement-CompartirIgual


Reconeixement-SenseObraDerivada



Com podeu veure, hi ha diversos tipus de llicències i tu has d'escollir quin tipus de llicència és més adient per la teva obra, arxiu...
A més, també hem de tenir en compte quina llicència tenen els arxius que ens descarreguem. Per exemple, haurem de tenir en compte que aquells arxius que no es poden fer obres derivades, no els podrem modificar.

Segons la meva opinió, aquests tipus de llicències estan molt bé ja que tothom pot accedir a la informació, les imatges, etc, però sense perdre el dret d'autoria.

Aquest blog, està sota la llicència de Creative Commons que demana que es reconegui l'autor i que no s'utilitzi per a fins comercials. És a dir, que si algú vol copiar una entrada del meu blog per publicar-ho en el seu blog, per exemple, haurà de citar el meu nom. 

La llicència Creative Commons està molt relacionada amb la cultura lliure, és a dir, amb que es promogui la distribució i l'edició de dades (textos, imatges, etc). Però si voleu saber més sobre la cultura lliure i el programari lliure, us recomano llegir aquesta entrada: Cultura lliure i programari lliure


*La informació sobre la llicència Creative Commons l'he extreta de la pàgina oficial d'aquesta llicència:
http://cat.creativecommons.org/llicencia/

Cultura lliure i programari lliure

Hola a tots.

Aquesta entrada està molt vinculada amb la que parla de Llicències.

Com ja vaig explicar a aquesta entrada, la llicència Creative Commons, consisteix en cedir els drets de les teves obres, ja siguin imatges, documents escrits, etc. per tal de què altres persones puguin llegir-los, compartir-los, etcètera sense haver de pagar. 

Aquesta pràctica (posar llicències del tipus Creative Commons, en comptes de Copyright) porta a una cultura lliure.

El que promou aquest corrent de pensament és que tothom pugui distribuir i editar de la manera que vulgui els arxius. Això provoca que es crein treballs col·laboratius. 

La cultura lliure és un moviment contrari als drets d'autor i al Copyright.

Per tant, podem dir que les llicències Creative Commons, promouen la cultura lliure, igual que també ho fa el programari o Software lliure.

Però en què consisteix el Software lliure?

Primer de tot, cal saber com funcionen els programes de l'ordinador. Per simplificar-ho molt, podriem dir que els processadors han de llegir i executar les instruccions que tu li dones, però aquestes han de ser molt senzilles. Per a les accions més complicades, el processador, haurà d'executar moltes instruccions bàsiques.

Els programadors el que fan és escriure aquestes instuccions, per tal de que el processador les pugui llegir i executar. El codi font està format per la relació completa d'expressions complexes.

Perquè el processador pugui executar aquestes expressions, s'hauran de convertir en instruccions bàsiques. Aquesta és la feina del codi executable.

És important sabes que existeixen diferents tipus de programari:

• El programari convencional o privatiu: no es poden corregir errades de programació, ni editar-lo, ni modificar-lo. Tampoc permet fer-lo servir per a finalitats diferents a les que han prevists els autors.
  Dintre del programari convencional, existeixen diferents tipus:
  -El programari gratuït (Freeware)
  -El programari de prova (Shareware)
  -El programari comercial 
• El programari de codi obert (open source): Aquest tipus de programari, permet accedir al seu codi font, per tant, també es pot editar, modificar, adaptar i difondre la versió resultant d'aquestes variacions.
• El programari lliure (Free software): Dóna diverses llibertats: d'utilitzar-lo, d'estudiar-lo, de redistribuir-lo i d'introduir-hi millores i fer-les públiques.
  Alguns exemples de programari lliure són:
  -Firefox (navegador)
  -OpenOffice (serveix per a escriure documents, crear presentacions, fulls de càlcul...)
  -Gimp (programa d'edició fotogràfica)
  -Audacity (programa d'edició d'audio)
  
  Tots aquests programes i molts més, els podem descarregar de la pàgina: http://www.softcatala.org/

A més, si vols acabar d'entendre com funciona un processador d'un ordinador, pots fer un cop d'ull a aquesta  MUD.

Crec que aquesta informació és molt interessant, ja que així podem conèixer una mica millor el món de la informàtica en el qual vivim. Jo havia escoltat parlar del programari lliure però no tenia massa clar en què consistia ni què era el que et permetia exactament.

He de dir que la MUD d'edu365 m'ha ajudat molt a entendre tots aquests conceptes que són nous per a mi i que molta de la informació que he exposat, està extreta d'aquí. 

Per últim vull recomanar-vos llegir un article sobre la cultura lliure del País:

http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/elpaiscopyleft.pdf

Aprenent a utilitzar YouTube

Hola a tots i a totes.
A l'assignatura de GTIC estem aprenent a pujar vídeos a YouTube i també a editar-los. Per això el professor ens va proposar grabar un vídeo, per parelles o individualment, en el qual féssim alguna acció i després hauríem de pujar-lo a YouTube mitjançant el nostre compte de Gmail. D'aquesta manera, he hagut d'aprendre a pujar el vídeo i a fer-hi unes quantes modificacions, com per exemple tallar els trossos de vídeo que no m'agradaven, posar títols, etc. Abans de mostrar-vos com ha quedat el vídeo, aprofito per dir que des dels Seminaris (que són unes classes de grups reduïts en les quals portem a terme discussions, debats...) també faré entrades per explicar què he après, dubtes que m'hagin sorgit després de les classes, temes interessants dels que hàgim parlat, etc. En resum, utilitzaré el blog com a una espècie de diari de seminari. 

Aquí us insereixo el vídeo:

:

M'ha agradat molt fer aquesta tasca, ja que havia editat vídeos però no amb YouTube. Sempre que he hagut de fer algun retoc de vídeo, he utilitzat Windows Movie Maker, és un programa que ve instal·lat als ordinadors que tenen el sistema operatiu de Windows. És un programa que han millorat molt des de que va sortir el primer, i ara es poden fer moltes coses i amb una qualitat bastant alta.
Puc dir que tant l'eina que YouTube t'ofereix com Windows Movie Maker, són molt fàcils d'utilitzar i molt efectives. 

Gramàtiques del silenci

Hola a tots.

La classe de COED d'avui ha estat bastant entretinguda, en concret vull parlar d'un article que hem hagut de llegir i sintetitzar.

Ens hem posat per grups de quatre persones aproximadament, i la professora ens ha donat a cada grup un article sobre el llenguatge. Cada article tractava un tema diferent; hi havia un que parlava de la diferència entre escoltar i sentir, el nostre parlava del llenguatge no verbal, etc.

El que hem hagut de fer amb aquest article, ha estat: llegir-lo, comprendre'l i fer una síntesi del mateix. La setmana vinent haurem de fer una petita presentació als nostres companys, per què així tinguin una idea de tots els altres articles.

El nostre article es diu: Gramàtiques del silenci, i el seu autor és S. Serrano. És una part del llibre: La festa dels sentits (2009).

Gramàtiques del silenci tracta de la comunicació no verbal.

El que és essencial saber és que aquest tipus de comunicació l'utilitzem constantment sense adonar-nos, i per això desenvolupa un paper molt important a les relacions entre les persones. És un dels millors indicadors a l'hora d'avaluar les emocions, sentiments d'una altra persona. Alhora, nosaltres també expressem tot això a partir del llenguatge no verbal. En especial, les emocions es mostren en la cara de les persones, provocant una comunicació molt efectiva.

A més, cal saber que el discurs verbal i el no verbal, van entrellaçats, però de vegada poden contradir-se. Per exemple quan mentim, amb el llenguatge verbal diem una cosa però amb la nostra expressió diem una altra.

Per últim, en aquest article, es parla dels signes de la comunicació no verbal. Aquests signes estan presents al nostre cos i a qualsevols situació que ens envolta. Moltes vegades considerem una persona una bona comunicadora perquè sap "llegir" el llenguatge no verbal del públic.

He de dir que aquest article m'ha agradat bastant, ja que penso que he aprés molt sobre el llenguatge no verbal, atès que no coneixia moltes de les coses que ens explica Serrano.

A més, penso que tot això s'ha de tenir en compte a l'hora de fer una presentació; hem de ser capaços d'interpretar les cares i les mirades del públic (companys i professors) per saber si el nostre discurs està tenint èxit o no.

A partir d'ara hem fixaré molt més en els gestos i les mirades de les persones que m'envolten perquè potser coneigui més d'aquestes aspectes d'ells.

Aquí us insereixo la nostra síntesi completa:

Scoop.it

Hola a tots.

En aquesta entrada vull parlar d'una pàgina web molt interessant, Scoop.it. 

Aquesta pàgina web serveix per a buscar informació, però no és un buscador semblant a Google o Yahoo, sinó que és una mica més complex.

Primerament, t'has de crear un compte, que pot estar relacionat o no amb els teus comptes personals de Facebook o Twitter.

Després hauràs de crear un tòpic, és a dir, un tema del qual vols que t'arribin notícies. Una vegada creat, haurem de posar les paraules clau del tema ens interessa. Aleshores et sortiran una sèrie de noticies que estan relacionades amb el teu Topic i podràs afegir aquelles que més t'agradin o t'interessin (això és fa fent click a Scoop.it).

A més, pots afegir el teu Scoop.it al blog, tal i com podeu veure a la dreta, just a dalt del blogroll. 

Fer-ho és molt senzill: has d'afegir gadget (el de HTML) i enganxar l'adreça del teu Scoop.it. Llavors, només has de desar i ja tens el teu Scoop.it al blog!

Aquesta eina m'ha semblat molt interessant perquè pots buscar molt més ràpid les noticies que t'interessen i a més compartir-les en Facebook, Twitter, RSS, etc.