El meu treball d'identitat i territori (2)

Avui, hem continuat amb les exposicions orals d'identitat i territori, de les quals vaig parlar la setmana passada. A la classe d'avui, han exposat 9 parelles (inclosa la meva). 
El tema predominant d'avui ha estat la relació entre nens i mascotes, encara que ha hagut una gran diversitat temàtica. 

En concret, parlaré de l'exposició que jo he fet. Tractava sobre un tema molt delicat: "Els taps solidaris". Vam buscar un punt en comú, entre la meva companya Sandra i jo. Vam trobar que les dos col·laborem en la campanya de taps de plàstic que s'ha dut a terme per tota Espanya per a diferents nens malalts. Explico una mica en què consisteix: hi ha famílies que no tenen recursos econòmics suficients per tal de poder pagar una cadira de rodes especial pel seu fill que té una malaltia relacionada amb el moviment del cos, altres que han d'anar-se'n a un altre país per operar-se, etc. El que fan per aconseguir aquesta aportació econòmica, és demanar taps de plàstic per tal d'intercanviar-los en una planta de reciclatge. Una tona de taps s'intercanvia per uns 200-300€.

Jo vaig conèixer el cas de l'Aitana farà uns dos anys aproximadament. Aquesta nena havia d'operar-se a Boston i amb una amiga vam portar la campanya de taps a la nostra escola, per tal de poder fer una aportació més gran a aquesta causa. Quan ja havíem passat dos mesos (ja era final de curs) vam mirar que tots els taps que hi haguessin a les capses fossin de plàstic i vam portar-los a una empresa de transport que s'encarregava de portar-los fins a Saragossa (que és on viu aquesta nena). Avui en dia, l'Aitana s'està recuperant a Boston. 

En el Prezi que inseriré a continuació, trobarem una sèrie de "diapositives". La primera es correspondria amb la introducció. La segona i la tercera, amb l'experiència personal de la Sandra i meva. Les dos següents, tracten sobre els taps abans i a l'actualitat i quins són els taps que serveixen. Seguidament trobem unes fotografies de nens que van fer pública la seva malaltia i han demanat o encara demanen taps de plàstic. 

Finalment trobem una sèrie de direccions de Barcelona que són punts de recollida de taps de plàstic. 

Espero que no hagi deixat indiferent a ningú la nostra exposició i que hagi servit perquè algunes persones s'uneixin a aquesta bona causa.
També crec que a partir d'aquest treball he aprés una mica més de quina manera he de preparar-me un presentació oral. Alguns dels consells que donava el llibre: Com parlar bé en públic, m'han estat molt útils i a partir d'ara -quan tingui l'oportunitat-  els aniré posant en pràctica.