A la sessió de seminari d'avui m'ha tocat a mi fer la descripció i interpretació d'una imatge, però anem per parts.
En primer lloc, la Noelia ha fet una lectura en veu alta d'un article que havia trobat a un web d'educació que es diu Escuela en la nube (pels que volgueu fer una ullada, insereixo la seva web: http://www.escuelaenlanube.com/ ).
A continuació la Ivette ha fet una descripció d'una fotografia de record que li van fer quan va estar a Noruega. També ho ha fet la Meritxell, d'una fotografia seva a la platja.
A continuació la Ivette ha fet una descripció d'una fotografia de record que li van fer quan va estar a Noruega. També ho ha fet la Meritxell, d'una fotografia seva a la platja.
A mi també hem tocava fer avui la descripció i interpretació de la imatge. Vaig escollir l'obra que es veu a baix (al Power Point). El seu autor és el Vicente Romero Redondo, un pintor nascut a Madrid i que ara mateix exposa a múltiples museus dels Estats Units, a la "Puerta de Alcalá (Madrid) i a un museu de Saint-Émilion (França).
El títol que crec que té és "Reflexions mediterrànies", però no estic segura ja que ho vaig trobar a una web, però no era la web oficial de l'autor. He volgut posar aquest títol igualment perquè em sembla molt encertat i m'agrada molt.
És una pintura al pastel. Aquesta és una tècnica pictòrica en els quals els pastels són pigments en pols barrejats amb la suficient goma o resina per a aglutinar-los formant una pasta seca i compacta.
La composició és bastant senzilla: en primer pla, d'esquena, trobaríem una dona, en segon pla es veu el mar i un vaixell. En tercer pla podem observar unes muntanyes a l'esquerra i el cel.
Avui en dia diríem que els colors que s'utilitzen són pastel i aquest nom es deu a la tècnica que he explicat prèviament. El color rosa pàl·lid del vestit de la noia podría reflectir la feminitat, la tendresa, la dolçor...
En aquesta imatge podríem fer diverses interpretacions: a mi m’agrada pensar que la noia esta com acomiadant-se d’algú important que se’n va en el vaixell que podem veure al fons. Per això té aquesta postura, amb els braços darrera i agafant el barret amb les dues mans. Si això fos un acomiadament d’una persona important potser la noia estaria plorant però encara que no se li veu la cara no ho sembla. Aquesta sensació de no-tristesa la trobo als colors, que són bastant alegres i a la lluminositat del quadre, que és molt intensa.
Vaig trigar bastant en escollir aquesta obra. Al principi pensava fer els nenúfars de Monet. Més tard vaig trobar una altra imatge que també em va agradar moltíssim que era de John Lovett però no li trobava tant de significat com a aquesta, sinó que només m’agradava estèticament. Per últim vaig topar per casualitat amb aquest quadre de V. Romero i em va captivar des d’un primer moment. A partir d’aquí vaig començar a buscar més obres seves i totes em semblaven precioses.
És una pintura al pastel. Aquesta és una tècnica pictòrica en els quals els pastels són pigments en pols barrejats amb la suficient goma o resina per a aglutinar-los formant una pasta seca i compacta.
La composició és bastant senzilla: en primer pla, d'esquena, trobaríem una dona, en segon pla es veu el mar i un vaixell. En tercer pla podem observar unes muntanyes a l'esquerra i el cel.
Avui en dia diríem que els colors que s'utilitzen són pastel i aquest nom es deu a la tècnica que he explicat prèviament. El color rosa pàl·lid del vestit de la noia podría reflectir la feminitat, la tendresa, la dolçor...
En aquesta imatge podríem fer diverses interpretacions: a mi m’agrada pensar que la noia esta com acomiadant-se d’algú important que se’n va en el vaixell que podem veure al fons. Per això té aquesta postura, amb els braços darrera i agafant el barret amb les dues mans. Si això fos un acomiadament d’una persona important potser la noia estaria plorant però encara que no se li veu la cara no ho sembla. Aquesta sensació de no-tristesa la trobo als colors, que són bastant alegres i a la lluminositat del quadre, que és molt intensa.
Vaig trigar bastant en escollir aquesta obra. Al principi pensava fer els nenúfars de Monet. Més tard vaig trobar una altra imatge que també em va agradar moltíssim que era de John Lovett però no li trobava tant de significat com a aquesta, sinó que només m’agradava estèticament. Per últim vaig topar per casualitat amb aquest quadre de V. Romero i em va captivar des d’un primer moment. A partir d’aquí vaig començar a buscar més obres seves i totes em semblaven precioses.
Pàgines web consultades:
- http://vicenteromero.wordpress.com/ (aquesta és la pàgina oficial de l'autor, recomano fer un cop d'ull, ja que són molt bonics tots els quadres).
PRESENTACIÓ DE LA MEVA EXPOSICIÓ:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada