Aprendre a aprendre: "Ets mestre quan t'ho reconeix l'alumne"

Hola a tots i a totes.

Ahir, dilluns, va començar la setmana de reflexió i pràctiques educatives. Com ja vaig explicar, durant aquesta setmana farem activitats relacionades amb les matèries que donem a classe. En principi són activitats que podrien fer els nens petits quan van d'excursió, per exemple.

Per començar, va venir Jaume Cela a fer-nos una conferència. En Jaume Cela és mestre (porta 45 anys donant classe i encara avui en dia està en actiu) i escriptor i va venir a parlar-nos del que ell considera els quatre reptes de l'escola actual.

Abans de començar amb el tema central va fer una introducció on va parlar de coses molt interessants.

En primer lloc deia que ningú sap com serà el futur, però en canvi hem de donar classe a nens que viuran en aquest món futur desconegut per a nosaltres. Per això hi ha qui diu que els metres són els gestors de la incertesa. També va comentar que avui en dia tenim molta informació, però també tenim moltes incògnites. Per això hem de saber apreciar quina és la informació important. Hem de tenir uns criteris que haurem de transmetre als nostres alumnes.

En Jaume Cela va repetir diverses vegades, al llarg del seu discurs, que la societat d'avui en dia pateix una gran acceleració. I això té una sèrie de conseqüències a l'hora d'educar.

També va parlar sobre l'escola i la família. Per a ell, són institucions que ajuden a instal·lar-se en el món, però si això ho lliguem a la velocitat que portem en el món d'avui en dia, es complica bastant. A més, abans es tenia molt clar què era "bo" i què era "dolent", ja que l'església, la família, l'escola, tothom transmetia el mateix missatge. Ara això no pasa, pot haver una contradicció entre el que t'expliquen a l'escola d'un determinat tema i el que opinen els pares.

Per una altra part, ha explicat que encara no s'ha arribat a un consens curricular, és a dir, amb el que han d'estudiar els nens a les aules. El currículum són les coses essencials per a les vides de les persones. Segons Cela, encara no s'ha arribat a un consens perquè sempre es pregunta als experts, no a les persones del carrer. Per a ell, el currículum ha de tenir en compte el plurilingüisme i la pluralitat, el consum amb criteri, la preservació del medi i l'ús que s'ha de fer de les noves tecnologies. Però els mestres, a més de fer allò que digui el currículum haurà de fer altres coses molt més importants, per exemple, haurà d'acollir a les criatures tal i com ens vinguin, tot i que no ens interessi o no ens agradi. També haurem d'acompanyar als nens a conèixer el món.

Qui educa no diu com s'ha de viure, però això no significa que tot el que presenti sigui igual de valuós.

Després d'aquesta gran presentació va començar a parlar dels quatre grans respostes que han de superar els mestres de l'escola d'avui en dia:

El primer repte és deixar que les criatures siguin criatures. Segons Cela, per culpa d'aquesta velocitat descontrolada el que fem és sacrificar el present dels nostres nens. Per a ell, a determinades edats el que han de fer és JUGAR molt, no tenir una agenda plena d'activitats extraescolars.

Per a finalitzar aquest repte va dir una cita molt famosa relacionada amb el tema: "Els nens estressen, no s'estressen".

El segon repte és que hi hagi un currículum que sigui rellevant. La feina dels professors, en aquest cas, és ajudar a crear una veu propia i introduir tots els temes lligats a la responsabilitat i gestionar una vida pròpia. Ens hem de plantejar diverses qüestions: Què hem d'ensenyar que ajudi a viure en un món tan complex com l'actual? Quina relació ha d'haver-hi entre el present i la tradició? De quina manera el currículum ens pot ajudar a treure partit contra la injustícia social?

Jaume Cela va intentar respondre a aquestes preguntes: en primer lloc, ha de ser un currículum militant, és a dir, que l'escola ha de prendre posició en els problemes d'avui en dia. També ha de mirar als alumnes i al món amb esperances de futur. També diu que els centres han de ser el més inclusius possible. Per últim, que entengui que l'aula és un espai de conflicte, tant cognitiu com social.

El tercer repte consisteix en canviar la manera d'entendre l'alumne. Encara avui, es té una mentalitat molt antiga a l'escola, ja que els nens que no s'adapten a uns criteris poden passar-ho (i realment ho passen) malament, o poden no trobar cap moment per demostrar què se li dóna bé. En Jaume Cela, diu que si existeixen les intel·ligències múltiples, a l'escola hi ha algunes que no es treballen gens i d'altres que es treballen massa.
Amb l'escola inclusiva estem parlant de què cada infant és una peça única i per això tots els alumnes han de ser importants per a nosaltres. Mai s'ha d'humiliar ni malmetre l'autoestima de cap alumne.
L'últim repte del que ens ha parlat és que hem de donar sentit a allò que fem. S'ha de fer atractiu el que han de fer els nens. S'ha de partir de reptes motivadors per a ells i s'han de plantejar reptes interessants mitjançant la ciència i el mite, la música, l'educació física, la plàstica, etc. Per això ha d'haver una gran transparència amb el que volem aconseguir.
La feina dels mestres serà que a les aules passin coses interessants.

Per útltim, va donar unes consignes que hem van semblar molt útils i que hauré d'aplicar amb els meus alumnes quan sigui mestra:
-Hem d'estimar a tots els alumnes, o com a mínim que ho sembli.
-El temps escolar ha de ser útil per assajar els problemes de la vida.

Aquesta conferència m'ha agradat molt, ja que estic d'acord en tot allò que ens ha dit. Crec que quan sigui mestra hauré de tenir un compte totes aquestes qüestions i no oblidar-me'n de cap.
Penso que tant el tema de què ha d'haver-hi un currículum rellevant, com que s'ha de fer atractiu allò que s'ha d'ensenyar, etc... és difícil portar-ho a terme, però si volem ser uns bons mestres haurem d'intentar fer-ho el millor possible. Jo estic convençuda de què tots els reptes que ha proposat en Jaume Cela s'acabaran superant si nosaltres, que som el futur, en posem èmfasi.