Aquesta setmana, les sessions de seminari han estat molt productives.
El primer dia vam parlar de les nostres experiències a l'escola de pràctiques i en general, de la setmana de reflexió i pràctiques educatives. Cadascú va donar la seva opinió: què era el que li havia agradat més, i el que més; quines coses canviaríem...
Del que més vam parlar va ser de l'escola on havíem estat dos dies de pràctiques.
La majoria d'experiències havien estat molt positives però sobretot útils. Alguna persona va comentar que el seu padrí li havia dit que en el seu curs, alguna persona havia deixat la carrera després d'adonar-se durant aquests dies, que realment no li agradava estar en una classe amb nens, o no es veien tota la vida fent això. Jo també opino que encara que sigui poc temps, serveix per a adonar-te de si t'agrada treballar en això. A mi, al menys, m'ha servit per tenir moltes més ganes de començar a treballar amb nens i nenes.
La majoria d'experiències havien estat molt positives però sobretot útils. Alguna persona va comentar que el seu padrí li havia dit que en el seu curs, alguna persona havia deixat la carrera després d'adonar-se durant aquests dies, que realment no li agradava estar en una classe amb nens, o no es veien tota la vida fent això. Jo també opino que encara que sigui poc temps, serveix per a adonar-te de si t'agrada treballar en això. A mi, al menys, m'ha servit per tenir moltes més ganes de començar a treballar amb nens i nenes.
Un altre tema molt interessant que va sorgir va ser el conflicte que podem trobar entre el que hem estudiat a la Universitat, que és una escola lliure, oberta, en resum l'Escola Nova, i la realitat que trobem a moltes escoles, que és d'una escola molt més tradicional que treballa sobretot mitjançant fitxes.
La reflexió que hem fet és que l'escola que hi ha avui en dia està antiquada al temps que vivim i nosaltres (que som els futurs mestres) hem de procurar que això canviï. El problema el trobem en COM fer-ho. Hem d'intentar canviar la metodologia utilitzant les nostres habilitats negociadores amb el director/a, el coordinador/a...
La reflexió que hem fet és que l'escola que hi ha avui en dia està antiquada al temps que vivim i nosaltres (que som els futurs mestres) hem de procurar que això canviï. El problema el trobem en COM fer-ho. Hem d'intentar canviar la metodologia utilitzant les nostres habilitats negociadores amb el director/a, el coordinador/a...
Ara mateix ho tenim molt clar, però crec que fins que no ens trobem en la situació, no sabrem què hem de fer. Fins a llavors, queda molt de temps encara...
El dia següent va sorgir el tema de les persones que són "nadius digitals" i els que són "immigrants digitals". En primer lloc, trobem les persones que han nascut ja en l'era digital. Per una altra banda, hi ha molta gent que ha nascut en la era pre-digital. Aquests últims són els immigrants digitals.
El conflicte el trobem en que ens hem d'anar adaptant com a mestres que serem, ja que donarem classe a nens del 2020. Això significa que les coses poden haver canviat molt, per això hem d'estar oberts als canvis.
Un exemple d'això és que fa uns anys, la música s'escoltava mitjançant CD, i ens l'havíem de comprar. Ara, si volem escoltar música només hem d'encendre l'ordinador. Fa uns anys no esperàvem aquest canvi i actualment no sabem què s'inventarà dintre d'uns anys. Aquest és el gran dilema. Les escoles s'han de modernitzar, ha de canviar i no quedar-se endarrerida.
Per últim, vam fer dues lectures en veu alta (de la Laura i la Mònica) i també van exposar dos grups l'actualitat educativa: per una banda, la Ivette i la Núria, i per una altra banda, la Marina, la Maria i l'Esther.
No vam poder fer massa debat perquè se'ns va acabar el temps, així que el proper dia, ja ho comentarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada