Històries en relleu

Avui, que és dimarts, hem anat al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), però no hem anat a visitar tot el museu sinó que hem anat a fer un taller que s'anomena "Històries en relleu". És una activitat per a alumnes de P4 fins segon de primària que ajuda a que els nens es posin a la pell de l'escultor i de l'escultura.

La visita ha començat explicant-nos una història sobre una de les escultures. Manolo Hugué (escultor) quan vivia a Seret va conèixer a un músic. Aquest músic va morir i com era molt estimat per tot el poble, Hugué va pensar que podria fer una estàtua per posar-la al mig del poble. L'estàtua que ens ha mostrat la guia era de fang cuit. Perquè els nens entenguin com és aquest tipus de material, el que fa la guia es repartir plastilina per a tothom. La plastilina representaria al fang, ja que té característiques en comú amb el fang quan aquest està mullat. Durant una estona hem estat parlant de quines coses es poden fer amb la plastilina: fer una bola, trencar-la, aixafar-la, etc. Després ens ha posat una cançó del músic que va morir i ens ha fet tancar els ulls, per tal de què seguíssim el que ella ens anava indicant amb la música i la plastilina. Amb aquesta activitat el que es pretenia era experimentar el material i relacionar so i moviment. A més, estar amb els ulls tancats fa que estiguem més pendents del que estem escoltant i tocant, ja que el sentit de la vista no ens distreu.

Després, com hem pensat que si és de fang, l'escultura es podria trencar fàcilment hem pensat que potser una escultura de pedra seria millor. Llavors ens ha ensenyat amb quines eines es treballa aquest tipus de material. El martell i el cisell són les essencials. També hem pogut tocar una pedra que estava "picada" amb aquestes eines. En aquest cas també hem fet una activitat: consistia en tancar els ulls i moure les mans com si tinguéssim aquestes eines quan la guia feia soroll amb les eines (ella les tenia de veritat). Quant més picava ella, més havíem de moure les mans com si nosaltres també estiguéssim picant. 

Després d'acabar aquesta activitat hem anat a una altra sala, on ens hem posat en rotllana al voltant d'una escultura. La guia ens ha preguntat qui veia els ulls (i havien d'aixecar la mà), qui veia l'esquena de l'escultura, etc. D'aquesta manera, mitjançant aquesta activitat els nens s'adonen de què les figures tenen volum.

Més tard, hem anat a veure una escultura que es diu "Nit de lluna". Aquesta escultura pretenia representar la mare de l'escultor mitjançant uns element de costura. La guia ens ha preguntat com representaríem nosaltres a algú que estimem. 

A més, hem pogut observar que aquesta escultura està feta amb un altre material del qual encara no havíem parlat: la fusta. Per fer-ho més senzill ens ha mostrat un tros de tronc d'un arbre i ens ha explicat que cada anella simbolitza un any. 

També hem jugat a les estàtues per fer una demostració de què el ferro és un material difícil de moldejar si no s'escalfa. A aquesta mateixa sala hem vist l'escultura "Cap de la Montserrat cridant" (de Juli González) i hem buscat dues escultures: una que s'assemblava a un cactus i una altra que estava feta com amb fils molt fins. 

També hem vist un relleu d'una dona d'esquena amb pa a la mà. La tècnica amb la qual estava fet aquest relleu era el repossat.

Per últim hem anat a una sala on hem fet alguns jocs relacionats amb el que havíem vist. El que més m'ha agradat ha estat un en el que dues persones agafaven una tela i l'estiraven verticalment i unes altres dos persones per darrera feien formes posant la seva mà, el seu cap o el seu cul a la tela i empenyent es veia la forma. Era una manera d'explicar la tècnica del reposat. 

Finalment hem tingut l'oportunitat de fer-li algunes preguntes a la guia. 

Crec que ha estat una experiència molt útil i espero poder viure-la amb els meus futurs alumnes i poder posar en pràctica els petits consells que ens ha donat.
El més important és que una visita al museu ha de ser treballada abans i després de la visita, perquè així els nens li donen més importància i no ho veuen només com una simple sortida.

Aquí us insereixo unes fotografies de la sortida:

Estatua de fang cuit (Manolo Hugué)

"Cap de la Montserrat cridant"