Maneres de presentar una informació

La classe d'avui de GTIC ha estat molt productiva. He aprés un munt de coses noves.

Durant dues hores hem estat parlant de quines maneres i quines eines existeixen per a presentar informació.

Primer, cal dir, que totes les coses es poden presentar de dues maneres: transmetent emocions, sentiments, etc. o no fent-ho, sinó donant una informació a partir de idees i conceptes. És clar, que de vegades aquestes dues formes es poden barrejar.

Partint d'aquesta base, hi ha programes, pàgines web, etc. més adients segons com vols expressar-te. Jo parlaré de cinc noves formes.

En primer lloc, existeixen pàgines web que ens ofereixen un espai per tal de fer pòsters. És la manera més "sentimental" de les que parlaré, de presentar algun tema. La pàgina GLOGSTER, es dedica exclusivament a la creació de pòsters. Si vols saber més sobre aquesta pàgina  fes click aquí
També hem conegut una pàgina web que consisteix en fer una espècie de suro virtual en el qual, tú i les persones a les quals passis l'adreça, podran afegir notes al suro. D'aquesta manera es poden fer treballs, penjar fotografies per diverses persones, etc. La pàgina de la qual estic parlant és http://padlet.com/.
Aquí podeu veure un exemple d'un padlet que vam fer les meves companyes i jo pel treball del Bon comunicador.
En aquest padlet podeu veure els tweets més destacats que Antoni Bassas ha publicat entre el mes d'octubre i de desembre. Si vols veure'l fes click aquí.

Segurament, tothom ha vist en algun lloc un núvol de paraules. Tu també pots crear-ne un si et fiques en aquesta pàgina: http://www.wordle.net/. És molt fàcil d'utilitzar, només has de introduir un text i automàticament es crea el núvol. Les paraules més grans (que en teoria han de ser les més importants) són aquelles que al teu text surten amb més freqüència. Una vegada fet el núvol "sol" pots modificar-lo: canviar-li els colors de lletra i de fons, eliminar paraules...
Mitjançant aquestes dues últimes eines podem fer una feina menys lligada als sentiments, especialment amb Wordle.

Per una altra banda podem  trobar els fluxogrames i els mapes conceptuals. Són bastants semblants, però cadascún té els seus trets característics.
Els mapes conceptuals, que tots coneixem, són formats per: conceptes, connectors i fletxes. Aquí podeu veure un exemple que també he fet jo mateixa, amb un programa anomenat CMAP TOOLS. Ja de pas, vull dir que és un programa local, és a dir, que s'ha d'instal·lar a l'ordinador per poder-lo fer funcionar. És molt senzill i pràctic, sobretot per a estudiants. Aquells projectes que fas, els pots desar al teu ordinador o en una plataforma online.
Aquí teniu el mapa conceptual que vaig fer d'aquest text: 
https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/pub?id=1ESnGfthkv-f9jL7Qt-e04DXIvZwXU_Bfld4zCpK5tnk

Per l'altra banda, trobem el fluxograma. Sempre es respon amb sí i no, d'aquesta manera hauràs de seguir un camí o un altre.

Mitjançant una web que he trobat (http://www.gliffy.com/) he fet el següent fluxograma, per tal d'esclarir el que és, atès que és una mica difícil d'explicar. Cal dir, que aquesta pàgina és molt senzilla d'utilitzar, encara que està en anglès, és tot molt deductiu.

És important saber que els cercles són els problemes, els rectangles les preguntes i els rombes les respostes.

El fluxograma que he creat, com podeu observar, tracta sobre què fer si el mòbil no s'encén. Les opcions que dono no són totes les que podria haver-hi en una situació normal, ja que només és un intent d'exemplificar el què és un fluxograma.

He de dir que m'ha agradat molt conèixer i treballar amb aquestes noves eines, perquè crec que m'obren més camins per tal de presentar una informació. A més, puc escollir entre un estil més subjectiu (expressant sentiments, emocions...), amb els pòsters, per exemple. O un estil més objectiu o informatiu amb un mapa conceptual, un fluxograma...

Aquí podeu veure el fluxograma que jo he fet:

El meu treball d'identitat i territori (2)

Avui, hem continuat amb les exposicions orals d'identitat i territori, de les quals vaig parlar la setmana passada. A la classe d'avui, han exposat 9 parelles (inclosa la meva). 
El tema predominant d'avui ha estat la relació entre nens i mascotes, encara que ha hagut una gran diversitat temàtica. 

En concret, parlaré de l'exposició que jo he fet. Tractava sobre un tema molt delicat: "Els taps solidaris". Vam buscar un punt en comú, entre la meva companya Sandra i jo. Vam trobar que les dos col·laborem en la campanya de taps de plàstic que s'ha dut a terme per tota Espanya per a diferents nens malalts. Explico una mica en què consisteix: hi ha famílies que no tenen recursos econòmics suficients per tal de poder pagar una cadira de rodes especial pel seu fill que té una malaltia relacionada amb el moviment del cos, altres que han d'anar-se'n a un altre país per operar-se, etc. El que fan per aconseguir aquesta aportació econòmica, és demanar taps de plàstic per tal d'intercanviar-los en una planta de reciclatge. Una tona de taps s'intercanvia per uns 200-300€.

Jo vaig conèixer el cas de l'Aitana farà uns dos anys aproximadament. Aquesta nena havia d'operar-se a Boston i amb una amiga vam portar la campanya de taps a la nostra escola, per tal de poder fer una aportació més gran a aquesta causa. Quan ja havíem passat dos mesos (ja era final de curs) vam mirar que tots els taps que hi haguessin a les capses fossin de plàstic i vam portar-los a una empresa de transport que s'encarregava de portar-los fins a Saragossa (que és on viu aquesta nena). Avui en dia, l'Aitana s'està recuperant a Boston. 

En el Prezi que inseriré a continuació, trobarem una sèrie de "diapositives". La primera es correspondria amb la introducció. La segona i la tercera, amb l'experiència personal de la Sandra i meva. Les dos següents, tracten sobre els taps abans i a l'actualitat i quins són els taps que serveixen. Seguidament trobem unes fotografies de nens que van fer pública la seva malaltia i han demanat o encara demanen taps de plàstic. 

Finalment trobem una sèrie de direccions de Barcelona que són punts de recollida de taps de plàstic. 

Espero que no hagi deixat indiferent a ningú la nostra exposició i que hagi servit perquè algunes persones s'uneixin a aquesta bona causa.
També crec que a partir d'aquest treball he aprés una mica més de quina manera he de preparar-me un presentació oral. Alguns dels consells que donava el llibre: Com parlar bé en públic, m'han estat molt útils i a partir d'ara -quan tingui l'oportunitat-  els aniré posant en pràctica.

La Wikipedia

Tots coneixem la Wikipedia i la hem utilitzat milions de vegades, però sabem com funciona realment?

A la classe de GTIC de l'altre dia, vam respondre una sèrie de preguntes sobre la Wikipedia. Els aspectes que vull destacar són els següents:

• La Wikipedia és un dels Wikis més famosos que existeixen. Per qui no sàpiga què és un Wiki, pot fer un cop d'ull a l'entrada: Wikis d'aquest mateix blog.
• Els articles que trobem a la Wikipedia en diferents idiomes no són iguals. Això pot ser un desavantatge, ja que no tots obtenim la mateixa informació, però si sabem altres idiomes, es pot convertir en un aspecte positiu, ja que pots completar la informació. 
• Tothom pot escriure a la Wikipedia, per això podem trobar informació falsa. Per combatre els spams i la informació errònia, existeixen una sèrie de paraules (per exemple, les malsonants) que s'eliminen automàticament quan s'escriuen a algun article. També, els propis usuaris de la Wikipedia, poden fer-se una llista de seguiment. A aquestes llistes, tenen els articles que els interessar seguir i repassar, per tal de revisar si hi ha coses que estan malament, etc.
• Un article, s'edita de manera molt fàcil, només hem de fer click a "Modifica". No cal que siguis usuari per tal de modificar un article.
• Tots els articles de la Wikipedia tenen un espai de discussió. En aquest espai, els diferents usuaris poden parlar sobre un article de la Wikipedia, algun aspecte d'un article en el qual no estiguin d'acord.... Els comentaris que facis s'hauran de signar, per tal d'evitar l'anonimat.
• Tota la informació que aparegui a la Wikipedia haurà de estar contrastada, per això cal citar les fonts d'on has extret la informació.
• Al llibre d'estil de la Wikipedia tenim explicats tots els aspectes que s'han de tenir en compte quan s'escriu un article.
• La Wikipedia té altres projectes germans, com per exemple la WikimediaCommons, Eduwiki, Wikcionario, Wikilibros, Wikiviajes, etc.
• La Wikipedia té 5 pilars fonamentals, que estan explicats aquí: Els cinc pilars

Durant aquesta setmana, amb la meva companya Marina, faré un tasca per treballar més a fons la Wikipedia, però això ja ho explicaré més endavant!

Què són les WIKIS?

Hola a tots.

Segurament tothom coneix alguna Wiki però no té massa clar en què consisteix. Les Wikis són unes pàgines web en les quals una comunitat d'usuaris fan tasques en comú. Per crear un wiki només cal fer-se un compte, tirar el tema del qual tractarà, crear el wiki  i compartir-lo amb altres persones. 

Una pàgina en la qual pots crear-te el teu wiki és aquesta: http://www.wikispaces.com/ 

El meu grup; que està format per la Meritxell, la Marina, la Silvia R., la Silvia P. i jo, vam crear el nostre propi wiki. És un conte que hem anat fent entre totes mica en mica. Aquí deixo el link per tal de què qui vulgui pugui visitar-la. El problema és que s'ha de tenir un compte per tal d'accedir-hi. Aquesta és la web: http://hihaviaunavegada.wikispaces.com/  

He de dir que m'ha agradat molt fer aquesta activitat, ja que a més d'aprendre què és un Wiki, n'he fet un del tema que més m'ha agradat - un conte-. 
A més penso que aquesta eina pot ser molt interessant si l'apliquem a l'educació ja que es poden portar a terme treballs col·laboratius, etc.

Descripció i interpretació d'una imatge

A la sessió de seminari d'avui m'ha tocat a mi fer la descripció i interpretació d'una imatge, però anem per parts. 

En primer lloc, la Noelia ha fet una lectura en veu alta d'un article que havia trobat a un web d'educació que es diu Escuela en la nube (pels que volgueu fer una ullada, insereixo la seva web: http://www.escuelaenlanube.com/ ).
A continuació la Ivette ha fet una descripció d'una fotografia de record que li van fer quan va estar a Noruega. També ho ha fet la Meritxell, d'una fotografia seva a la platja.

A mi també hem tocava fer avui la descripció i interpretació de la imatge. Vaig escollir l'obra que es veu a baix (al Power Point). El seu autor és el Vicente Romero Redondo, un pintor nascut a Madrid i que ara mateix exposa a múltiples museus dels Estats Units, a la "Puerta de Alcalá (Madrid) i a un museu de Saint-Émilion (França). 

El títol que crec que té és "Reflexions mediterrànies", però no estic segura ja que ho vaig trobar a una web, però no era la web oficial de l'autor. He volgut posar aquest títol igualment perquè em sembla molt encertat i m'agrada molt.
És una pintura al pastel. Aquesta és una tècnica pictòrica en els quals els pastels són pigments en pols barrejats amb la suficient goma o resina per a aglutinar-los formant una pasta seca i compacta.
La composició és bastant senzilla: en primer pla, d'esquena, trobaríem una dona, en segon pla es veu el mar i  un vaixell. En tercer pla podem observar unes muntanyes a l'esquerra i el cel.
Avui en dia diríem que els colors que s'utilitzen són pastel i aquest nom es deu a la tècnica que he explicat prèviament. El color rosa pàl·lid del vestit de la noia podría reflectir la feminitat, la tendresa, la dolçor...
En aquesta imatge podríem fer diverses interpretacions: a mi m’agrada pensar que la noia esta com acomiadant-se d’algú important que se’n va en el vaixell que podem veure al fons. Per això té aquesta postura, amb els braços darrera i agafant el barret amb les dues mans. Si això fos un acomiadament d’una persona important potser la noia estaria plorant però encara que no se li veu la cara no ho sembla. Aquesta sensació de no-tristesa la trobo als colors, que són bastant alegres i a la lluminositat del quadre, que és molt intensa.
Vaig trigar bastant en escollir aquesta obra. Al principi pensava fer els nenúfars de Monet. Més tard vaig trobar una altra imatge que també em va agradar moltíssim que era de John Lovett però no li trobava tant de significat com a aquesta, sinó que només m’agradava estèticament. Per últim vaig topar per casualitat amb aquest quadre de V. Romero i em va captivar des d’un primer moment. A partir d’aquí vaig començar a buscar més obres seves i totes em semblaven precioses.

     

      Pàgines web consultades: 

• http://art-links.livejournal.com/2058722.html 

•   http://vicenteromero.wordpress.com/ (aquesta és la pàgina  oficial de l'autor, recomano fer un cop d'ull, ja que són molt bonics tots els quadres).

       PRESENTACIÓ DE LA MEVA EXPOSICIÓ:

Diari de seminiari

Aquesta setmana, les sessions de seminari han estat molt productives.

El primer dia vam parlar de les nostres experiències a l'escola de pràctiques i en general, de la setmana de reflexió i pràctiques educatives. Cadascú va donar la seva opinió: què era el que li havia agradat més, i el que més; quines coses canviaríem...

Del que més vam parlar va ser de l'escola on havíem estat dos dies de pràctiques. 
La majoria d'experiències havien estat molt positives però sobretot útils. Alguna persona va comentar que el seu padrí li havia dit que en el seu curs, alguna persona havia deixat la carrera després d'adonar-se durant aquests dies, que realment no li agradava estar en una classe amb nens, o no es veien tota la vida fent això. Jo també opino que encara que sigui poc temps, serveix per a adonar-te de si t'agrada treballar en això. A mi, al menys, m'ha servit per tenir moltes més ganes de començar a treballar amb nens i nenes.

Un altre tema molt interessant que va sorgir va ser el conflicte que podem trobar entre el que hem estudiat a la Universitat, que és una escola lliure, oberta, en resum l'Escola Nova, i la realitat que trobem a moltes escoles, que és d'una escola molt més tradicional que treballa sobretot mitjançant fitxes. 
La reflexió que hem fet és que l'escola que hi ha avui en dia està antiquada al temps que vivim i nosaltres (que som els futurs mestres) hem de procurar que això canviï. El problema el trobem en COM fer-ho. Hem d'intentar canviar la metodologia utilitzant les nostres habilitats negociadores amb el director/a, el coordinador/a...

Ara mateix ho tenim molt clar, però crec que fins que no ens trobem en la situació, no sabrem què hem de fer. Fins a llavors, queda molt de temps encara...

El dia següent va sorgir el tema de les persones que són "nadius digitals" i els que són "immigrants digitals". En primer lloc, trobem les persones que han nascut ja en l'era digital. Per una altra banda, hi ha molta gent que ha nascut en la era pre-digital. Aquests últims són els immigrants digitals.

El conflicte el trobem en que ens hem d'anar adaptant com a mestres que serem, ja que donarem classe a nens del 2020. Això significa que les coses poden haver canviat molt, per això hem d'estar oberts als canvis. 

Un exemple d'això és que fa uns anys, la música s'escoltava mitjançant CD, i ens l'havíem de comprar. Ara, si volem escoltar música només hem d'encendre l'ordinador. Fa uns anys no esperàvem aquest canvi i actualment no sabem què s'inventarà dintre d'uns anys. Aquest és el gran dilema. Les escoles s'han de modernitzar, ha de canviar i no quedar-se endarrerida.

Per últim, vam fer dues lectures en veu alta (de la Laura i la Mònica) i també van exposar dos grups l'actualitat educativa: per una banda, la Ivette i la Núria, i per una altra banda, la Marina, la Maria i l'Esther.

No vam poder fer massa debat perquè se'ns va acabar el temps, així que el proper dia, ja ho comentarem.

Google SITES

Aquesta setmana a una de les classes de GTIC vam aprendre a utilitzar una nova eina: Google Sites.

Ja des de fa temps que tenim creada un compte de Gmail però encara no hem aprés a utilitzar totes les eines que ens ofereix Google. 

Jo, personalment, no sabia per què servia Google Sites però amb la classe de GTIC em va quedar molt clar.  

En primer lloc, per poder gaudir d'aquesta eina només has de tenir un compte Gmail. Una vegada fet, pots accedir-hi fàcilment. 

Google Sites és molt útil per fer treballs i és molt fàcil d'utilitzar. Només has de fer click a "Crea" i ja tindries el principal, a partir d'aquí pots fer un menú que es troba a l'esquerra on cada ítem del menú serà una pàgina. Els subpunts seran subpàgines. A cada pàgina o subpàgina pots afegir-hi taules, fotografies, enllaços, índex de contingut, gadgets, etc. Però el millor d'aquesta eina es que pots traballar en grup, és a dir, que pots compartir-ho amb altres persones; perquè siguin també propietaries, per què poguin editar-lo o simplement perquè poguin llegir-lo. També pots fer-ho públic i que tothom que tingui un compte Google ho pogui veure. 

Amb tota aquesta informació només ens calia dur-ho a terme i per això vam fer per grups un petit treball. El meu grup que constava de sis persones vam decidir que el tema que tractariem seria l'esport. Per parelles vam escollir tres esports diferents i vam començar a crear pàgines, subpàgines... 

Finalment aquest ha estat el resultat del nostre treball:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/l-inici-d-un-nou-cami/

Identitat i territori (1)

Hola a tots.

En aquesta entrada vull parlar d'un treball que hem hagut de fer per a les assignatures de GTIC i de COED, que totes dues engloben el mòdul de "L'escola d'educació infantil".

Aquest treball és en parelles i consisteix en fer una exposició oral d'entre 8 i 10 minuts del tema que nosaltres  vulguem, encara que tots tenim un objectiu en comú: presentar alguna cosa que ens identifiqui o que ens hagi canviat la vida d'alguna manera. A més, hem de transmetre al públic els nostres sentiments. Realment, jo penso que hem d'aconseguir que es posin a la nostra pell.

Dimarts, van exposar set parelles. Va predominar el tema de l'esport. Sobre algun esport concret o més general, "L'esport com a forma de vida". També va haver-hi  una exposició que parlava de la fotografia, una altra que parlava del maltractament infantil i finalment una noia va parlar sobre el seu poble.

Nosaltres després de veure cada exposició, per parelles, havíem de fer una crítica constructiva dels nostres companys. Havíem de dir coses positives, coses a millorar i què en pensàvem del suport audiovisual que havien utilitzat.
Crec que aquestes exposicions ens han servit per a aprendre  de les coses que han fet bé els nostres companys, i ser capaços de millorar-ne d'altres per a la nostra exposició. També crec que es servirà per a aplicar tot allò que hem estat fent aquests últims mesos a les assignatures de COED i de GTIC. 
Jo, en concret la faré el dia 26 de novembre, és a dir, dimarts vinent. Però avui no parlaré d'això, ja faré una entrada específica del meu treball. 
A partir de la setmana vinent es tindrà més en compte el tema de la lingüística (no dir barbarismes, pronunciar correctament, que no hi hagin faltes d'ortografia a la presentació...). A més, cada vegada anirà in crescendo l'exigència per part dels professors, així que ens haurem d'esforçar per tal de sorprendre'ls.

Com parlar bé en públic

Fa uns dies que volia fer aquesta entrada per parlar d'un llibre. Com parlar bé en públic és una espècie de manual que et dóna molts consells (i molt bons) per a tenir èxit en un discurs, presentació oral...

Aquest llibre, ens el va recomanar la professora de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital). El treball que havíem de fer consistia en llegir-nos el llibre i prendre apunts del que nosaltres creguéssim més important. En una altra entrada, ja vaig parlar sobre aquests apunts que havíem de prendre i com s'havien d'agafar, així que no insistiré en aquest tema.

En primer lloc crec que aquest llibre pot ser molt útil per a tot tipus de persones: tant per a estudiants que hagin de fer exposicions davant dels seus companys i professors, com per a treballadors que han d'explicar projectes als seus caps, etc.
El més important que hem de tenir en compte és que parlar bé en públic no és un do, que alguns el tenen i altres no. Que algunes persones tenen més facilitat que altres, això és evident, però existeixen trucs, consells i TÈCNIQUES per aprendre. Per tant, podem dir que sí, que s'aprèn a parlar en públic. Encara que moltes persones tinguin la falsa idea de que no, està demostrat.
No explicaré el llibre sencer, sinó que aprofitaré el decàleg (que vam fer l'últim dia de classe) per fer una presentació oral. Aquest decàleg consisteix en les coses més importants que s'han de tenir en compte per poder fer un bon discurs. 
A classe, primerament ens vam posar per petits grups i vam fer el nostre propi decàleg. Quan ja ens havíem posat d'acord les persones del grup per fer-lo, vam escollir un representant de cada grup perquè ens poséssim d'acord i així fer un decàleg conjunt. D'aquesta tasca va sortir com a resultat aquest decàleg:

DECÀLEG PER FER UNA PRESENTACIÓ ORAL:

1. Controlar els nervis (estar relaxat). 
S'han de fer servir tècniques per minimitzar els nervis. Per exemple, mitjançant la respiració, podem controlar i ser conscients del ritme. Per controlar els nervis primer has de mirar com estàs tú, és a dir, acceptar que estàs nerviós per així poder controlar-ho. S'han d'evitar els tics nerviosos com tocar-se el cabell, objectes... Tampoc ens hem de posar darrere d'objectes, com per exemple taules o cadires, ja que dóna sensació de que ens volem amagar. Per últim, ens hem de concentrar quan fem un discurs i per això es necessita una preparació prèvia.

2. Fer un guió.
En primer lloc, hem de seguir una estructura concreta que consisteix en la introducció, el desenvolupament i la conclusió. En aquest guió han de constar les idees principals i algunes de secundàries. És important entendre que han d'aparèixer idees o conceptes, que no s'han de confondre amb paraules o frases. També han de constar les sis preguntes bàsiques (què, com, qui, per què, on i quan).
També és important recordar que el guió que creem s'ha de memoritzar, en canvi, el discurs NO. Per tant, el guió seria una eina només per a tu i el discurs és per al públic.
A l'hora de preparar el guió s'ha de tenir en compte les condicions del públic (l'edat, especialitzat en algun tema..). També s'ha de tenir en compte que el grau d'atenció varia depenent del moment del discurs. El principi i el final és el moment màxim d'atenció.

3. Domini de la llengua: fonologia, morfologia, sintaxi...
L'orador ha de tenir un clar domini d'aquest qüestió, ja que no pot permetre's dir barbarismes o dir frases mal estructurades. Si parla de maner correcta, l'orador es guanyarà el respecte del públic.

4. Ítems bàsics del discurs: CLAR, CONCÍS I BREU.
S'han de fer frases curtes i les frases han de tenir l'ordre lògic (subjecte + verb). 
A més han de tenir aquestes característiques, que siguin clares, concises i breus.

5. Tenir clars els objectius del discurs: convèncer/persuadir o informar.
Podem fer dos tipus de discursos: l'argumentatiu (que pretén convèncer al públic d'alguna cosa, vendre un producte...) i l'informatiu (que tal i com diu la paraula, informa d'alguna cosa des de una mira més objectiva). Per tal, hem de saber escollir que és el que volem fer en cada moment i per tant, quin és el discurs que volem utilitzar.

6. Feedback (retroalimentació). 
L'orador ha d'actuar depenent de les reaccions del públic. Ha de tenir un contacte visual amb el públic. Per tant, si aquest no està atent, l'orador haurà de fer-lo participar. 
Si les sensacions de l'orador són dolentes, ha d'intentar modificar el seu discurs, per tal de que això canviï.

7. La posició del cos.
L'orador ha de tenir una correcta posició del cos. Ha de mostrar el cos sencer, per tant, no ha de creuar  braços ni cames... 
Ha d'evitar amagar-se, per exemple, ens hem de retirar el cabell de la cara mentre parles.
Tenir una bona posició no només serveix per donar una bona imatge, sinó també perquè la veu flueixi millor.

Espero que aquest decàleg serveixi a qualsevol persona que vulgui fer una presentació oral, un discurs, etc.

Per últim, com a opinió personal, vull dir que crec que la lectura d'aquest llibre m'ha estat molt útil, ja que a la Universitat, contínuament hem de fer exposicions. A més, també hem servirà en un futur, per quan sigui mestra i hagi de fer reunions als pares o hagi d'explicar alguna cosa als meus alumnes. 
A més, crec que si segueixo tot allò que em diu el llibre, podré millorar molt els meus discursos. 

Webs 2.0 i Twitter

Hola a tots.

En aquesta entrada vull parlar-vos de les webs 2.0. En aquestes webs no només pots ser un lector, sinó que tothom pot penjar contingut i tothom pot interactuar amb els continguts penjats en la web.

Aquest tipus de web és molt interessant, perquè et permet una interacció. 

Avui en dia, hi ha moltes webs d'aquest tipus, per exemple:

Pinterest: és una web on pots penjar imatges i guardar-te les que més t'agraden en carpetes on-line. 

Pixlr i PicMonkey, dues webs 2.0 de retoc fotogràfic.

Twitter també és una pàgina web 2.0 però amb moltes més complexitats. Cal dir que Twitter és una de les xarxes socials més utilitzades d'Espanya, tal i com podem veure a aquesta notícia.
Twitter no és com Facebook, en el qual per tenir un amic, els dos hen d'acceptar la solicitud, sinó que funciona a través de seguidors.Per exemple, si ets fan de Madonna, tu podràs seguir-la, però segurament ella no et seguirà a tu, ja que només ets un seguidor més dels milers que té.
Quan segueixes a Madonna podràs veure aquells Tweets que publiqui, és a dir, allò que escrigui. També veuràs allò que faci Retweet (retwitejar), és a dir, aquelles coses que a Madonna li semblin interessants farà click a Retweet i sortiran a la seva pàgina d'inici.

Twitter també permet fer Hashtag, que són aquelles paraules que s'escriuen amb aquest símbol davant: #
D'aquesta manera si tu escrius, per exemple, la paraula #blog i ho busques, et sortiran Tweets de persones que hagin fet aquests Hashtag. A més, tu pots posar aquest Hashtag a un Tweet.
Un Hashtag és Trending Topic, quan és el més repetit de Twitter en un moment concret.

Si vols anomenar a alguna persona hauràs de posar el seu nom i davant el símbol: @

Podríem dir que aquests són els conceptes fonamentals d'aquesta xarxa social tan coneguda. A partir d'aquí, si t'interessa i encara no en tens, només cal que et facis un compte de Twitter i a twitejar!

Per últim, vull dir que a l'educació Twitter pot ser un bon recurs, per exemple perquè el professor faci un Tweet, en el qual els alumnes puguin fer-li preguntes per l'examen. En aquest cas concret, és una bona eina ja que tots els alumnes -que hauran de tenir Twitter- podran veure les preguntes i respostes del professor, i això fa que no li facin moltes vegades la mateixa pregunta al professor.

Aquí podeu trobar molta informació d'aquesta xarxa social, que pot arribar a ser tan educativa alhora:
http://www.eduteka.org/TwitterEducacion.php

Com sona?

Avui, que era l'últim dia de la setmana de reflexió i pràctiques educatives, hem anat a la universitat perquè un grup de músics que s'anomena "Com sona?" venia a fer-nos un espectacle musical. L'espectacle no estava destinat a universitaris, sinó a nens de 0 a 3 anys.

La nostra professora de música ens ha explicat que els músics eren exalumnes de la facultat, que havien estudiat educació i que s'havien especialitzat en música. Eren un grup de quatre nois, que tocaven diferents instruments dels quals ara parlaré, i una noia, que era la que cantava i feia la interpretació de les cançons.

Han utilitzat uns instruments principals i d'altres secundaris. En primer lloc; la guitarra, el violoncel i el contrabaix han estat sonant quasi tota l'estona. També, a les diferents cançons han sonat altres instruments: la flauta travessera, el saxòfon, l'harmònica, uns timbres, un "minipiano", uns cascavells , uns tubs de plàstic de diferents mides i un ukelele.

Utilitzant tots aquests instruments, han anat cantant una sèrie de cançons i les han interpretat, ballat, etc. 

Al principi han fet com una petita introducció, jo ho he entès com una presentació dels instruments principals molt subtil. Mitjançant una cançó de pedres, han anat posant la pedra més gran davant de l'instrument més greu, la pedra que era una mica més petita davant de l'instrument que era una mica més petit. Així amb dos pedres més. De greu a agut, els instruments que ens han mostrat eren els següents: contrabaix, violoncel, guitarra i flauta travessera. 

Després d'aquesta cançó ha fet la de "Així fan els titelles". Per cantar a aquesta cançó s'ha ajudat de dos titelles de mà. Tots hem pogut cantar aquesta cançó, ja que l'havíem estudiat a Música.

Seguidament hem cantat la cançó de "Surt sol solet". Mentre cantava aquesta cançó ha tret una capsa molt bonica que al obrir-la sortia un sol i un Sant Jordi, tal i com ho fèiem nosaltres a les classes de música. 

També hem cantat una cançó d'ocells, en el qual la noia ens ha fet partícips a molts preguntant-nos el nostre nom, fent-nos "petons" amb els ocellets de joguina i també ha fet bombolles de sabó en una altra cançó, tal i com veiem a la fotografia)

Hem cantat moltes més cançons, com "Si la barqueta es tomba", "Peix peixet", "1, 2, 3, la tortuga", "Plou i fa sol" (ha tirat per sobre d'alguns nens flors de colors) i una moixaina que l'han convertit en cançó. Però la part més divertida ha estat quan nosaltres també hem pogut ballar. Hem començat amb la cançó de "Plantar cols", seguidament hem ballat la del "Joan petit quan balla", després "El gegant del pi" i el "Bugui, bugui" que és la que més m'ha agradat!.

Per acomiadar-nos hem cantat la cançó "Passiu bé". 

Com a conclusió, vull dir que aquest espectacle m'ha semblat molt adient per a nens, però sobretot divertit. Crec que això és el més important, que els nens gaudeixin amb la música i que aprenguin amb ella. 

Jo si tingués l'oportunitat, m'agradaria que els meus alumnes veiessin un espectacle com el que he vist jo avui.

Últim dia a l'escola

Avui ha estat l'últim dia que he anat amb la meva padrina a la seva escola. 

A les nou del matí hem recollit a tots els nens i els hem portat a la classe. Una vegada s'havien posat les bates, havien deixat la bosseta de l'esmorzar i s'havien assegut a les seves taules, van començar l'activitat del "Bon dia". Com ja vaig explicar ahir consisteix en que un dels alumnes passi llista, digui quin temps fa i escrigui el dia que és a la pissarra. 

Una vegada havien fet això hem anat a una altra classe a fer racons. Tots els nens estaven molt emocionats perquè hi havia dos racons que eren nous: els metges i el supermercat. Però a cada grup li tocava només jugar a un racó i no es podien intercanviar. Això ha estat el que més ha costat, ja que quan ens despistàvem s'intercanviaven de lloc. 
Els altres dos racons que hi havien consistien en el racó dels artistes, on podien dibuixar el que volguessin a la pissarra, i el racó de les construccions, on tenien una gran carretera per montar.
Han estat una bona estona jugant i passant-s'ho bé i després hem tornat a la classe. Ja era l'hora d'esmorçar! La meva padrina, la tutora i jo hem estat ajudant als nens a obrir les seves carmanyoles, a pelar els plàtans, etc. Quan els nens han anat acabant, han fet el seu ritual d'anar al lavabo i a veure aigua abans de sortir al pati. 
Després del pati una professora d'anglès ha vingut per a explicar-los un conte tot en anglès. 
Més tard, han vingut les monitores del menjador per en portar-se els nens. 
A la tarda hem continuat amb els racons de les fruites. Aquell que cada taula havia de pintar d'una manera diferent una fruita. Ahir també vam fer-la. Ha vingut la professora de reforç per en portar-se a dos o tres nens i repassar amb ells algunes qüestions.

Jo no he pogut assistir a les últimes classes per motius personals, però m'ha fet molta pena i la tutora m'ha convidat a tornar-hi algun dia. Jo he acceptat l'oferta i espero tornar dintre de poc. 

Estic molt satisfeta d'aquesta experiència. Ha sigut increïble, encara que només hagin estat dos dies, he pogut sentir el que és estar en una classe amb nens de tres anys. Crec que aquesta professió és molt gratificant i que pots aprendre molt dels infants. Jo des de sempre he estat segura de que em volia dedicar a això, però ara encara estic molt més segura.

Espero amb moltes ganes les properes pràctiques, encara que quedi un any per que arribin.

Primer dia a una escola!

Hola a tots. 

Avui ha estat un dia molt especial per a mi. 
Com que jo no vinc de fer cap grau superior, avui ha estat el primer dia que he estat a una escola fent pràctiques. Realment serien una iniciació a les pràctiques que de veritat farem sobretot a tercer i a quart curs. 

Com ja vaig explicar, una noia de tercer, que es diu Cristina, m'ha apadrinat dos dies perquè estigui a l'escola on ella està fent les pràctiques. Ens podia tocar tant llar d'infants (de 0 a 3 anys) com parvulari (de 3 a 6 anys). En el meu cas, m'ha tocat anar a una classe de P3. Jo des del començament estava encantada, perquè aquesta edat m'encanta, però una vegada superat el dia d'avui puc dir que s'han superat les meves expectatives de manera molt positiva.

Abans d'explicar tot el que hem fet al llarg del dia, vull parlar del que seria la distribució de l'aula i de la tutora. 
L'aula estava dividida en 4 taules, que cadascuna era d'un color, i on hi havien 6 nens aproximadament. Cada nen té el seu lloc fixe, amb el seu nom a la taula i la seva fotografia. A més, a la classe hi ha una sala petita pels penjadors i una porta que comunica amb els lavabos (que són comuns per les dues classes de P3). 

Classe de P3 

Classe dels cavalls - P3

Gimnàs

El pati dels més petits

Per una altra banda, la tutora, m'ha semblat una dona molt simpàtica. Ha tractat tota l'estona als nens amb molta delicadesa, estava molt atenta i tenia cura de tots. A més no només cridava l'atenció a aquells que feien alguna cosa malament sinó que també felicitava per allò que es feia bé. Penso que això és molt important. En resum, m'ha agradat molt com feia la seva feina.

L'horari que fan en aquest col·legi és de 9 a 12.30 i de 3 a 4.30. Jo he quedat una mica abans amb la Cristina perquè m'ensenyés on era la classe i pogués fer-li alguna foto. 

Quan els nens han començat a arribar a les 9 en punt, s'han posat fent fila al pati. Llavors, la professora els ha portat fins a la seva classe (són la classe dels cavalls!) i allà han hagut de treure's les jaquetes i posar-se la bata. Aquesta tasca que sembla tan senzilla, ens ha costat una mica, ja que com són nens tan petits, necessiten el seu temps per fer les coses.

En principi, després d'això hauríem d'haver fet el "Bon dia" (que

després explicaré el que és) però ha vingut una altra professora i s'ha en portat a la meitat de la classe per tal de fer una activitat diferent. La Cristina i jo, hem anat amb ella per veure el que anava a fer. 
Hem anat a una classe on hi havia un PDI (aquestes pissarres tàctils en les que es pot escriure, pintar, etc.). Llavors ha explicat que tenia una pissarra màgica on es podia pintar. Una vegada ha fet la demostració, tots els nens estaven estupefactes i han volgut sortir a provar-ho. Ha sigut molt divertit veure les cares dels nens mentre pintaven i esborraven sense embrutar-se els dits.

Quan hem acabat aquesta activitat hem tornat a la classe i els nens que encara no havien anat a fer l'activitat de la PDI han anat a fer-la mentre la resta es quedava a classe amb la tutora, la Cristina i amb mi. 

Llavors la tutora ha fet una sèrie d'activitats perquè els alumnes entenguessin el concepte de "dintre" i de "fora". Les activitats que hem fet han estat aquestes: primerament, hem fet una rotllana alguns nens de la classe, altres s'han posat dintre de la rotllana i altres s'han quedat fora. La tutora deia el nom d'algun nen i la resta havien de dir si estava dintre o fora de la rotllana. Després, la tutora ha posat un cistell a una taula i ha dit a cada nen que agafés una joguina; alguns havien de ficar la joguina dintre i altres fora segons se'ls havia indicat. 
Finalment hem repartit un dibuix on hi havia un cistell i hi havien castanyes a dintre i a fora del cistell. Llavors els alumnes havien de pintar només les castanyes que estiguessin a dintre. Una vegada havien acabat de fer aquesta tasca, podien agafar un conte o un puzle.

Quan han tornat els altres nens hem fet el "Bon dia". Consisteix en què cada dia un nen diferent passi llista (l'encarregat diu: bon dia Anna i l'Anna ha de respondre: bon dia). Després, aquest mateix nen ha de dir quin temps fa avui. Entre tots han de dir quin dia és i l'encarregat, haurà d'escriure-ho a la pissarra amb ajuda de la tutora (a aquestes edats encara no escriuen quasi gens).

A les 10.30 el mateix encarregat d'abans, ha de repartir les bossetes (que és on porten l'esmorzar cada nen). Avui, com era el dia de la fruita tothom havia de portar això per esmorzar. Quan tots havien acabat, hem fet un recompte de les fruites que portava cada nen i la poma ha estat la guanyadora, seguida del plàtan i la mandarina.

Després d'esmorzar, els nens han pogut sortir al pati uns 45 minuts. Quan han tornat, els hem acompanyat al lavabo i a beure aigua. 

Quan ja estaven tots llestos, hem pogut fer racons, que també tractaven sobre les fruites. Una vegada han acabat el seu racó els infants han pogut fer joc lliure.

Per últim, quan han vingut les noies del menjador per preparar els nens per anar a dinar, hem cantat el "Sol solet".

El matí ha estat molt animat!

A la tarda no hem pogut fer tantes coses, ja que el temps és molt més reduït, però tot i així hem fet diverses activitats.

En primer lloc hem posat una música que relaxés i mentre els nens estaven amb el cap i les mans recolzades a la taula, nosaltres passàvem a fer-los uns massatges a l'esquena.

Després d'aquesta relaxació hem tornat a fer racons, però eren diferents dels del matí. Hi havia un que era perquè practiquessin el que era a dalt i a baix, un altre per diferenciar gran de petit, un altre de pintar i finalment, un de posar gomets als punt que hi havien dibuixats a un full. 

Quan s'han cansat d'aquests racons, hem fet joc lliure de construccions. 

En segon lloc, ha vingut la professora d'anglès. El que ha estat treballant la majoria de l'estona han estat els colors i després hem cantat i ballat dues cançons en anglès. Ha estat molt divertida la classe.

Vull dir, que per a mi l'experiència ha estat molt bona i tinc moltes ganes de que arribi demà per tornar a l'escola!

Històries en relleu

Avui, que és dimarts, hem anat al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), però no hem anat a visitar tot el museu sinó que hem anat a fer un taller que s'anomena "Històries en relleu". És una activitat per a alumnes de P4 fins segon de primària que ajuda a que els nens es posin a la pell de l'escultor i de l'escultura.

La visita ha començat explicant-nos una història sobre una de les escultures. Manolo Hugué (escultor) quan vivia a Seret va conèixer a un músic. Aquest músic va morir i com era molt estimat per tot el poble, Hugué va pensar que podria fer una estàtua per posar-la al mig del poble. L'estàtua que ens ha mostrat la guia era de fang cuit. Perquè els nens entenguin com és aquest tipus de material, el que fa la guia es repartir plastilina per a tothom. La plastilina representaria al fang, ja que té característiques en comú amb el fang quan aquest està mullat. Durant una estona hem estat parlant de quines coses es poden fer amb la plastilina: fer una bola, trencar-la, aixafar-la, etc. Després ens ha posat una cançó del músic que va morir i ens ha fet tancar els ulls, per tal de què seguíssim el que ella ens anava indicant amb la música i la plastilina. Amb aquesta activitat el que es pretenia era experimentar el material i relacionar so i moviment. A més, estar amb els ulls tancats fa que estiguem més pendents del que estem escoltant i tocant, ja que el sentit de la vista no ens distreu.

Després, com hem pensat que si és de fang, l'escultura es podria trencar fàcilment hem pensat que potser una escultura de pedra seria millor. Llavors ens ha ensenyat amb quines eines es treballa aquest tipus de material. El martell i el cisell són les essencials. També hem pogut tocar una pedra que estava "picada" amb aquestes eines. En aquest cas també hem fet una activitat: consistia en tancar els ulls i moure les mans com si tinguéssim aquestes eines quan la guia feia soroll amb les eines (ella les tenia de veritat). Quant més picava ella, més havíem de moure les mans com si nosaltres també estiguéssim picant. 

Després d'acabar aquesta activitat hem anat a una altra sala, on ens hem posat en rotllana al voltant d'una escultura. La guia ens ha preguntat qui veia els ulls (i havien d'aixecar la mà), qui veia l'esquena de l'escultura, etc. D'aquesta manera, mitjançant aquesta activitat els nens s'adonen de què les figures tenen volum.

Més tard, hem anat a veure una escultura que es diu "Nit de lluna". Aquesta escultura pretenia representar la mare de l'escultor mitjançant uns element de costura. La guia ens ha preguntat com representaríem nosaltres a algú que estimem. 

A més, hem pogut observar que aquesta escultura està feta amb un altre material del qual encara no havíem parlat: la fusta. Per fer-ho més senzill ens ha mostrat un tros de tronc d'un arbre i ens ha explicat que cada anella simbolitza un any. 

També hem jugat a les estàtues per fer una demostració de què el ferro és un material difícil de moldejar si no s'escalfa. A aquesta mateixa sala hem vist l'escultura "Cap de la Montserrat cridant" (de Juli González) i hem buscat dues escultures: una que s'assemblava a un cactus i una altra que estava feta com amb fils molt fins. 

També hem vist un relleu d'una dona d'esquena amb pa a la mà. La tècnica amb la qual estava fet aquest relleu era el repossat.

Per últim hem anat a una sala on hem fet alguns jocs relacionats amb el que havíem vist. El que més m'ha agradat ha estat un en el que dues persones agafaven una tela i l'estiraven verticalment i unes altres dos persones per darrera feien formes posant la seva mà, el seu cap o el seu cul a la tela i empenyent es veia la forma. Era una manera d'explicar la tècnica del reposat. 

Finalment hem tingut l'oportunitat de fer-li algunes preguntes a la guia. 

Crec que ha estat una experiència molt útil i espero poder viure-la amb els meus futurs alumnes i poder posar en pràctica els petits consells que ens ha donat.
El més important és que una visita al museu ha de ser treballada abans i després de la visita, perquè així els nens li donen més importància i no ho veuen només com una simple sortida.

Aquí us insereixo unes fotografies de la sortida:

Estatua de fang cuit (Manolo Hugué)

"Cap de la Montserrat cridant"

12 km, tot un repte

Dilluns, no només vam escoltar la conferència de Jaume Cela, sinó que a les onze del matí vam començar una "excursió". 
Era una travessa d'orientació en la qual anàvem per grups de 6 a 8 persones i havíem de fer 12 km (desde Vallvidriera fins a San Cugat) passant per una sèrie de llocs, com per exemple, l'església de San Medir. També havíem de respondre unes preguntes sobre l'entorn natural.

Al principi vam començar molt bé però quan portàvem mitja hora aproximadament, ens vam equivocar de camí. Llavors ens vam trobar amb dos grups que anaven davant nostre que també s'havien equivocat i al retrocedir ens vam trobar un altre grup que li havia passat el mateix. Érem 4 grups buscant el camí... 
Finalment vam trobar-lo i vam veure els professors, que eren els últims que sortien. Ells van parar-se allà una estona per tal de no ajuntar-se amb nosaltres. A partir d'aquí no ens vam tornar a perdre, però va ser un camí mooooolt llarg fins que vam arribar a Sant Cugat. 
Era una ruta de dotze kilòmetres que havíem de fer en tres hores i mitja, però nosaltres com ens vam perdre vam arribar al cap de quatre hores i un quart. Vam arribar esgotadíssims, però ens ho vam passar bastant bé tots junts. 

Aquesta pràctica en el futur ens podrà servir per fer-la als nostres alumnes, però en comptes de 12 km, fer una ruta adequada per a la seva edat.

Aquí insereixo algunes fotografies de la travessa:

"Ets mestre quan t'ho reconeix l'alumne" - Jaume Cela

Hola a tots i a totes.

Ahir, dilluns, va començar la setmana de reflexió i pràctiques educatives. Com ja vaig explicar, durant aquesta setmana farem activitats relacionades amb les matèries que donem a classe. En principi són activitats que podrien fer els nens petits quan van d'excursió, per exemple.

Per començar, va venir Jaume Cela a fer-nos una conferència. En Jaume Cela és mestre (porta 45 anys donant classe i encara avui en dia està en actiu) i escriptor i va venir a parlar-nos del que ell considera els quatre reptes de l'escola actual.

Abans de començar amb el tema central va fer una introducció on va parlar de coses molt interessants.

En primer lloc deia que ningú sap com serà el futur, però en canvi hem de donar classe a nens que viuran en aquest món futur desconegut per a nosaltres. Per això hi ha qui diu que els metres són els gestors de la incertesa. També va comentar que avui en dia tenim molta informació, però també tenim moltes incògnites. Per això hem de saber apreciar quina és la informació important. Hem de tenir uns criteris que haurem de transmetre als nostres alumnes.

En Jaume Cela va repetir diverses vegades, al llarg del seu discurs, que la societat d'avui en dia pateix una gran acceleració. I això té una sèrie de conseqüències a l'hora d'educar. 

També va parlar sobre l'escola i la família. Per a ell, són institucions que ajuden a instal·lar-se en el món, però si això ho lliguem a la velocitat que portem en el món d'avui en dia, es complica bastant. A més, abans es tenia molt clar què era "bo" i què era "dolent", ja que l'església, la família, l'escola, tothom transmetia el mateix missatge. Ara això no pasa, pot haver una contradicció entre el que t'expliquen a l'escola d'un determinat tema i el que opinen els pares.

Per una altra part, ha explicat que encara no s'ha arribat a un consens curricular, és a dir, amb el que han d'estudiar els nens a les aules. El currículum són les coses essencials per a les vides de les persones. Segons Cela, encara no s'ha arribat a un consens perquè sempre es pregunta als experts, no a les persones del carrer. Per a ell, el currículum ha de tenir en compte el plurilingüisme i la pluralitat, el consum amb criteri, la preservació del medi i l'ús que s'ha de fer de les noves tecnologies. Però els mestres, a més de fer allò que digui el currículum haurà de fer altres coses molt més importants, per exemple, haurà d'acollir a les criatures tal i com ens vinguin, tot i que no ens interessi o no ens agradi. També haurem d'acompanyar als nens a conèixer el món.

Qui educa no diu com s'ha de viure, però això no significa que tot el que presenti sigui igual de valuós.

Després d'aquesta gran presentació va començar a parlar dels quatre grans respostes que han de superar els mestres de l'escola d'avui en dia:

El primer repte és deixar que les criatures siguin criatures. Segons Cela, per culpa d'aquesta velocitat descontrolada el que fem és sacrificar el present dels nostres nens. Per a ell, a determinades edats el que han de fer és JUGAR molt, no tenir una agenda plena d'activitats extraescolars. 

Per a finalitzar aquest repte va dir una cita molt famosa relacionada amb el tema: "Els nens estressen, no s'estressen".

El segon repte és que hi hagi un currículum que sigui rellevant. La feina dels professors, en aquest cas, és ajudar a crear una veu propia i introduir tots els temes lligats a la responsabilitat i gestionar una vida pròpia. Ens hem de plantejar diverses qüestions: Què hem d'ensenyar que ajudi a viure en un món tan complex com l'actual? Quina relació ha d'haver-hi entre el present i la tradició? De quina manera el currículum ens pot ajudar a treure partit contra la injustícia social? 

Jaume Cela va intentar respondre a aquestes preguntes: en primer lloc, ha de ser un currículum militant, és a dir, que l'escola ha de prendre posició en els problemes d'avui en dia. També ha de mirar als alumnes i al món amb esperances de futur. També diu que els centres han de ser el més inclusius possible. Per últim, que entengui que l'aula és un espai de conflicte, tant cognitiu com social.

El tercer repte consisteix en canviar la manera d'entendre l'alumne. Encara avui, es té una mentalitat molt antiga a l'escola, ja que els nens que no s'adapten a uns criteris poden passar-ho (i realment ho passen) malament, o poden no trobar cap moment per demostrar què se li dóna bé. En Jaume Cela, diu que si existeixen les intel·ligències múltiples, a l'escola hi ha algunes que no es treballen gens i d'altres que es treballen massa.
Amb l'escola inclusiva estem parlant de què cada infant és una peça única i per això tots els alumnes han de ser importants per a nosaltres. Mai s'ha d'humiliar ni malmetre l'autoestima de cap alumne.
L'últim repte del que ens ha parlat és que hem de donar sentit a allò que fem. S'ha de fer atractiu el que han de fer els nens. S'ha de partir de reptes motivadors per a ells i s'han de plantejar reptes interessants mitjançant la ciència i el mite, la música, l'educació física, la plàstica, etc. Per això ha d'haver una gran transparència amb el que volem aconseguir. 
La feina dels mestres serà que a les aules passin coses interessants. 

Per útltim, va donar unes consignes que hem van semblar molt útils i que hauré d'aplicar amb els meus alumnes quan sigui mestra:
-Hem d'estimar a tots els alumnes, o com a mínim que ho sembli.
-El temps escolar ha de ser útil per assajar els problemes de la vida.

Aquesta conferència m'ha agradat molt, ja que estic d'acord en tot allò que ens ha dit. Crec que quan sigui mestra hauré de tenir un compte totes aquestes qüestions i no oblidar-me'n de cap.
Penso que tant el tema de què ha d'haver-hi un currículum rellevant, com que s'ha de fer atractiu allò que s'ha d'ensenyar, etc... és difícil portar-ho a terme, però si volem ser uns bons mestres haurem d'intentar fer-ho el millor possible. Jo estic convençuda de què tots els reptes que ha proposat en Jaume Cela s'acabaran superant si nosaltres, que som el futur, en posem èmfasi.

Jaume Cela, al mig

"Realment ets mestre quan t'ho reconeix l'alumne"

Un so pot fer-nos sentir moltes coses...

Hola a tots.

Aquesta setmana, a l'assignatura d'Educació Visual i Plàstica vam fer una activitat que hem va agradar molt i per això la vull explicar.

En primer lloc, primer vam fer una sèrie de "proves tècniques" que va consistir en agafar fulls i pintar-hi amb pintura o ceres utilitzant pinzells, corrons, esponges o els mateixos dits. Aquesta activitat tenia una finalitat, i era que mitjançant aquestes proves experimentéssim amb materials diversos i amb les eines que es poden fer servir per tal de plasmar quelcom en un paper. Tot això era una fase prèvia ja que el nostre objectiu final era fer una obra abstracta* en la qual plasméssim a un paper un soroll concret. El meu grup vam escollir el so que fa un radiador quan el toques amb una polsera de plata. 

Cadascuna de nosaltres va plasmar en un paper allò que li transmetia aquell so. 

Durant la realització de la meva obra

L'obra finalitzada: BLAU

Amb els cercles volia mostrar que el so que 

escoltava era només un i que no hi havia rebombori

al voltant, per això també hi ha un fons d’un color

llis. El blau es deu a que per a mi el nostre so era

bastant neutre (ni càlid ni fred) i malgrat que el blau

sigui un color fred em semblava el més adient.

Fotografies de les proves tècniques:

*Vull explicar una mica que és això que hem fet i perquè li hem anomenat "obra abstracta". 

Els nostres referents per a fer aquesta obra eren l'Informalisme i l'Expressionisme abstracte. Aquests dos termes s'empren per designar a aquell art que la seva principal característica consisteix en l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar. I justament això va ser el que vam fer nosaltres: expressar el que sentíem al escoltar el so del radiador i pintar el que ens semblava més adient segons les nostres sensacions i sentiments.

Espero que us hagi agradat tant aquesta activitat com em va agradar a mi i que si teniu oportunitat proveu de practicar-la.

L'orquestra simfònica

Hola a tots.

En aquesta entrada m'agradaria parlar de l'orquestra simfònica.

A l'assignatura de expressió musical hem tractat aquest tema a la classe. Durant algunes sessions vam parlar de què és aquesta orquestra, i quines famílies la composen. I d'això és del que parlaré en aquesta entrada.

• Què és?

L'orquestra simfònica és una agrupació o conjunt musical de grans dimensions que compta amb diferents famílies d'instruments musicals: vent-fusta, vent-metall, percussió i corda.

(Aquesta definició està extreta de la Wikipedia)

• Quines famílies d'instruments la componen?

Els instruments bàsics que trobem de VENT-FUSTA són els següents (ordenats d'agut a greu): flauta travessera, oboè, clarinet, saxofon i fagot.

També trobem instruments de VENT-METALL (ordenats d'agut a greu): trompeta, trompa, trombó i tuba.

Una altra família d'instruments molt important és la CORDA. Es divideix en tres tipus: corda fregada  (violí, viola, violoncel i contrabaix), corda pinçada (arpa i clavecí/clave/clavicèmbal) i corda percudida (el piano).

Finalment trobem la família de la PERCUSSIÓ. Es poden fer diferents classificacions (segons el tipus de so, el tipus de material...) però la que faré jo és la següent:

-Els idiòfons: Produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos. Per exemple: el xilòfon, el carilló, el metal·lòfon, el triangle...

-Els aeròfons: La vibració la produeix l'aire. Per exemple: els xiulets, les sirenes...

-Els cordòfons: Produeixen el so a través d'una o varies cordes estirades. Per exemple: el piano.

-Els membranòfons: Produeixen el so a través d'una membrana estirada sobre un recipient que fa de caixa de ressonància. Per exemple: els tambors.

-Els electròfons: produeixen o modifiquen el so a través de mitjans electrònics. Un exemple d'això seria la bateria electrònica.

Aquí insereixo dues fotografies de la disposició de l'orquestra simfònica:

http://www.flickr.com/photos/quincenamusical/7910221062/sizes/o/in/photolist-d3WeC1-d3ZX8L-d3ZMaN-d3fPzW-d3X7H3-d3ZENd-d3Xqtf-d3Y2ib-d3Xbe5-d3WK9Y-d3Z3GW-d3YGKh-d3YzG5-d3WQDs-d3Z9Z3-d3Zopj-bEUD8v-bEUAZr-brZSey-d3fmSJ-d3fziN-d3fwa9-d3fssG-bEUuix-brZTWE-d4RNnQ-d4RhNN-d4Rzm5-d4RbQ5-d4Sqgb-d4Se6u-d4Rug1-d4R7n5-85Y8Te-b37o8g-b37odT-b37omK-9JnUGu-9JnV49-9JnUM5-9Jk69v-aAueRn-8Ezi3H-8EzhQt-dFg3aD-arREG9-arP3nF-a3Jxqx-arRDLQ-arRDSU-9Jk6ha/

http://www.doslourdes.net/MUSinstrumentos_orquesta.htm

Per últim vull explicar que per acabar de treballar aquest tema, hem de fer un treball que consisteix en anar a veure un concert en directe de l'orquestra simfònica per tal de donar la nostra opinió, expressar com ens hem sentit al escoltar els instruments en directe, etc. Per aquesta raó, ahir a la nit, que era dimarts dia 5 de novembre, algunes persones de classe vam anar a veure aquest concert. Va durar al voltant de dues hores però es va passar bastant ràpid ja que hi havia un descans de 20 minuts entremig.

Aquell que  no hagi vist un concert en persona (i que li agradi aquest tipus de música) li recomano que vagi perquè és molt diferent escoltar els instruments en CD que en directe.