Acomiado el blog

Aquesta serà l'última entrada del meu blog, o al menys, de l'any.

He de dir que crec que fer aquest blog ha estat molt útil, ja que m'ha "obligat" a reescriure allò que fèiem a classe, però sobretot a reflexionar sobre les activitats que fèiem o sobre com podré aplicar-ho en un futur amb els meus alumnes.

He de dir que m'ha agradat bastant fer-lo, encara que m'ha portat molt temps fer totes les entrades, afegir els gadgets...

No sé si continuaré fent aquest blog després de les vacances de Nadal, o si faré un altre. Però no crec que tanqui aquest, ja que m'agrada veure la feina que he fet, les reflexions a les quals he arribat...

Ara només queda desitjar-vos: BON NADAL!

L'última classe del semestre

Avui ha estat l'última classe del semestre. 

Tocava COED, com tots els divendres, però la classe ha estat més curta del normal.

Hem parlat de diverses qüestions.

En primer lloc, hem fet un petit repàs del decàleg del bon comunicador i hem arribat a la conclusió de què el que vam fer no era un decàleg, ja que cada punt era massa llarg, però són uns punts de referència de què hem tenir en compte per a fer una bona presentació.

També hem parlat de quin ha estat l'objectiu d'aquesta matèria. 

Per una part, la reflexió, i per una altra la pressa de consciència.

Aquestes dues qüestions les hem tractat des de la perspectiva de la comunicació oral, sobretot. En especial, hem de tenir en compte la millora que hem fet (cadascun) de la competència lingüística.

En el meu cas, crec que he millorat bastant, ja que ara sé com s'han de pronunciar alguns fonemes catalans (per exemple).

Això m'ha portat a prendre consciència de què és molt important, especialment en un mestre, tenir una correcta pronuncia, ja que així els nostres alumnes podran tenir un bon referent en aquesta competència.

Per últim hem parlat de com serà l'examen. M'ha cridat l'atenció que no seran un seguit de preguntes que s'hagin de respondre de memòria, sinó que serà una o dues preguntes de reflexió. És a dir, serà una pregunta oberta on haurem de demostrar allò que hem après, haurem d'argumentar, haurem de saber integrar tot allò que hem tractat a classe, etc.

Crec que aquesta assignatura ha estat molt útil per desenvolupar les meves capacitats lingüístiques i orals i he de dir que m'ha agradat bastant cursar-la.

Què diu Benjamin Bloom?

En una entrada anterior vaig parlar de la conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador a través de les 4 metàfores de Charles Crook.

Avui parlaré d'una altra manera d'entendre l'ordinador com a mètode d'aprenentatge.

Benjamin Bloom fa una classificació de les activitats educatives que es poden dur a terme amb l'ordinador. Això es coneix com la Taxonomia de Bloom.

Va dividir les activitats (en general) en tres tipus: cognitives, afectives i psicomotrius.  Les que a nosaltres ens interessen són les cognitives.

Bloom a l'any 1956 va fer una classificació d'aquest tipus d'activitats. Aquí veurem una imatge d'aquesta classificació en forma de piràmide. 

A la dreta trobem una altra piràmide, que va ser creada l'any 2000. És una modificació de la Taxonomia de Bloom.

Imatge extreta de la pàgina web: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Una tercera revisió va fer que al 2008 es creés una taxonomia de Bloom per a l'era digital. 

Cada activitat cognitiva té diverses categories: recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.

A cada un d'aquests verbs se li han assignat uns altres verbs. Per exemple, el verb analitzar també té verbs com: enllaçar, recopilar, fer mapes mentals, etc.

Aquí insereixo una taula amb totes les activitats que hem fet durant el curs i el verb que crec que se li ha d'assignar.

  

Les 4 metàfores de l'ordinador

Hola a tots.
A la classe de GTIC hem après que Charles Crook va fer una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador a través de quatre metàfores.
Aquestes metàfores determinen quin és el paper que juga l'ordinador dintre del procés d'aprenentatge.
En aquest document trobareu les quatre metàfores amb una petita explicació i alguns exemples.

Aquesta activitat m'ha servit per dues coses: per una banda he aprés què són les 4 metàfores de l'ordinador i com les podré aplicar en un futur amb els meus alumnes. 

Crec que és important tenir en compte tot el que he après i quina és la utilitat de cada metàfora. Per exemple, hauré de tenir en compte que la metàfora de l'ordinador com a simulador, pot ser útil si s'explica correctament que allò que veiem a l'ordinador és una simulació, no és la realitat, per això podem aplicar allò que aprenem amb l'ordinador a la vida real. En comptes de només veure com creix una planta en una pantalla d'ordinador, també podem anar a un hort i plantar les nostres flors. 

A més, d'això, he aprés a utilitzar Scribd. Aquesta pàgina serveix per a pujar documents a la xarxa. És molt senzill; només cal registrar-se, pujar un document i copiar el codi embed.
Crec que aquesta pàgina em pot ser bastant útil, sobretot per a fer coses al blog.

El bon comunicador

Hola a tots.

Avui hem fet la presentació del treball del bon comunicador.

Aquest treball ens el van presentar a principi de curs (més o menys). Al principi no teníem gens clar que era el què havíem de fer, però poc a poc el treball va anar agafant forma.

Ens havíem de posar per grups de 4 a 6 persones. En el meu cas érem la Marina, la Silvia, la Meritxell, la Noelia, la Sandra i jo.

El treball consistia en fer un seguiment d'un comunicador per després poder determinar si era un bon comunicador.

Nosaltres vam escollir l'Antoni Bassas. 

Durant dos mesos i mig hem fet un seguiment d'aquest comunicador, tant per Twitter com per la televisió, pel diari Ara...

Després d'aquest llarg treball, havíem de presentar-lo davant dels companys de classe. La presentació l'havia de fer una persona del grup i entre totes vam decidir que la Marina era la persona més adient per fer-la.

Ara puc dir que vam decidir correctament perquè l'exposició ha sortit molt bé.

Si esteu interessats en aquest treball, aquí deixo l'adreça del blog que hem fet per presentar-lo: 

http://elboncomunicadorab.blogspot.com.es/

Puc dir que aquest treball m'ha semblat molt interessant ja que he conegut moltes més coses sobre l'Antoni Bassas que no coneixia. Per exemple, jo no sabia que havia escrit cap llibre i ara ja sé fins i tot sobre què tracten.
A més, m'ha servit per fixar-me en com es comunica un periodista professional. Això té molta relació amb tot el que hem fet a l'assignatura de COED, ja que contínuament hem parlat de com ha de ser un bon comunicador. Vam fer diverses sessions de COED on tractàvem aquest tema i també vam llegir el llibre: Com parlar bé en públic. 
Crec que ha estat interessant fer aquest treball, ja que hem pogut veure en una persona externa, allò que hem tractat a les classes i hem llegit a un llibre.
A més, hem pogut aplicar tècniques de les quals hem parlat a l'assignatura de GTIC (vam fer un Padlet pel Twitter, un Prezi pels articles de diari, un CMap pels premis que ha obtingut...).

Per totes aquestes raons, crec que ha valgut la pena tot el temps que hem dedicat a aquest exercici.

Acomiadem seminari... però donem la benvinguda al Nadal!

Avui ha estat l'última classe de seminari de l'any i del semestre.

Ahir vaig explicar tot el que teníem pensat i la veritat és que ha sortit molt millor del que esperàvem.

En primer lloc hem fet un arbre amb cartolina, ha estat una mica complicat al principi, però ens hem ajudat els uns als altres i al final han quedat tots perfectes. 

Una vegada teníem fet l'arbre, hem fet les boles. A cada bola havíem de posar un adjectiu dels nostres companys. Després hauríem d'enganxar la bola a l'arbre del company.

Per a mi això ha estat el més difícil, ja que és complicat catalogar a una persona amb una sola paraula.

Aquest ha estat el resultat de l'activitat:

M'ha agradat molt fer aquesta activitat perquè hem estat treballant tots junts, inclosa la tutora, i això ha fet que hi hagués un ambient molt bo, molt càlid.

Finalment, quan només quedava mitja hora, hem esmorzat. 
La Meritxell ha fet un pastís boníssim! A més, estava guarnit d'una manera molt bonica, ja que havia posat el nom de totes les persones del seminari. També tenia purpurina i cors per decorar.

La resta també hem portat coses per menjar: donuts, pastes, patates, olives. O per veure: sucs, Cacaolat...

Ha estat un dia molt divertit i hem fa pena que el següent semestre ja no hem toqui amb aquestes persones, ja que crec que hem fet un grup molt maco.

Meritxell, Ivette, Noelia, Ingrid, Gina, Marina, Núria, Mònica, Laura, Esther, Maria, Marina i Rosa ha estat un plaer compartir seminari amb vosaltres!

Preparem el comiat de seminari

Hola a tots.

Avui ha estat un dia de seminari una mica diferent.

Al principi de la classe tot ha transcorregut com sempre: la Mònica i la Laura han fet actualitat educativa, la Marina ha fet la lectura en veu alta, i la Gina ha fet la descripció i interpretació d'una imatge.

El tema a destacar a l'actualitat educativa han estat les proves PISA. Per qui no hagi escoltat parlar d'elles, són unes proves que es fan a diferents països i que determinen el nivell en diverses matèries i els posa en un rànquing. 

Els darrers resultats van sortir fa unes setmanes, i els resultats no són massa favorables per a Espanya. Ens trobem a la cua en totes les matèries examinades. Hem de dir que no som els últims de tot, però molt tampoc no ens falta...

Aquí podeu trobar més informació sobre aquest informe i els seus resultats: Fes click aquí
En concret, a aquest article trobareu informació relacionada amb els resultats de Catalunya, ja que és un article que es va publicar al diari ARA.

La Gina ha fet la descripció d'una imatge que m'ha agradat bastant,. Malgrat que la he buscada no he aconseguit trobar-la per Interenet. Quan ella ho publiqui al seu blog ja faré un enllaç per tal de què la pogueu veure.

Fins aquí la classe hauria estat normal i corrent, però la cosa no ha acabat aquí. Demà és l'últim dia de seminari, ja que a partir de gener aniré amb altres companys i un altre tutor. Per això hem vulgut fer un comiat del seminari i també per celebrar el nadal.

Ens ha costat bastant posar-nos d'acord, ja que donavem moltes idees però cap ens acabava de convènçer. Al final hem decidit que farem un arbre amb cartolina i en el qual posarem dotze boles. A cada bola, una persona del seminari t'escriurà un adjectiu. 
Per fer aquesta activitat hem dit que portarem cartolines, tisores, i cola.
A més d'aquesta activitat també farem un Pica-pica. Ja hem decidit que portarà cadascú, i em sembla que demà esmorzarem molt bé!

Tinc moltes ganes de fer demà aquestes activitats i espero que surtin molt bé, ja que ens ho em treballat.

"Solo es el principio"

Dimarts passat, a l'hora de seminari vam veure una pel·lícula a l'auditori. 

El títol de la pel·lícula era: "Solo es el principio". L'hem vist en versió original (francès) però subtitulada a l'espanyol.

Sense desvetllar massa la pel·lícula, per si algú està interessat en veure-la, explicaré sobre què tracta.

Una professora porta a terme a la seva classe el projecte de filosofia 3-18. Consisteix en què als nens, des de cicle infantil, se'ls intenta fer filosofia. En aquesta pel·lícula podem veure com la mestra fa preguntes sobre diferents temes de la vida (l'amor, per exemple) i com responen els nens.  Els infants tenen sempre respostes i també preguntes, per això es van encadenant diferents temes i la professora ha de ser capaç d'encaminar-los.

Crec que aquesta pel·lícula és molt important per a entendre fins a on poden arribar els nens. Per adonar-nos del potencial que tenen. 

A més, ens fa reflexionar sobre què és la filosofia, què hem après nosaltres de filosofia i què creiem que hem d'ensenyar als nostres futurs alumnes.

En resum, puc dir que la pel·lícula ha estat bastant interessant, però de vegades se m'ha fet una mica pesada, però crec que em passava això perquè havia d'estar llegint tota l'estona els subtítols.

Aquí deixo un enllaç amb la pel·lícula en francés.

El meu poema

Avui a la classe de COED hem continuat amb el nostre particular recital poètic. Érem bastants per recitar però ens hem organitzat a l’inici de la classe per tal de què ens donés temps de sortir a tots.

Jo he hagut d’esperar una bona estona fins que he sortit a fer la meva recitació. He de dir que no estava massa nerviosa ja que m’ho sabia molt bé de memòria i no tenia por d’equivocar-me. L’únic que hem tenia més inquieta era el tema de pronunciar les essa sonora correctament, ja que si no em fixo i em paro a pensar, moltes vegades faig la essa sonora com a sorda. Al final crec que algunes esses m’han sortit bé i altres no, però ho he intentat.

Em va costar bastant escollir el poema que volia recitar i buscant per internet vaig trobar un d’autor que no coneixia. El tema m’agradava, ja que era sobre amor i era amb el que més m’identificava.

Aquest és el poema del qual estic parlant.

L'amor 

no té paraules

té carícies

té gestos

té mirades

té deliris

té gemecs.

Per això

potser

la poesia

ve després.

JOSEP PIERA

M’agradava molt però em semblava massa curt, per això vaig haver de buscar un altre poema. Perquè tinguessin una relació ambdós poemes, vaig escollir un que també era d’amor.

Vaig escollir la primera estrofa del Mester d’amor de Joan Salvat Papasseit. Aquí el poso sencer per si algú està interessat en llegir-lo.

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar —sacrifici fervent—

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Espero que us hagin agradat, jo he de dir que he gaudit molt aquest petit treball, ja que he pogut aprendre'm dos poemes que m'agradaven i que jo he escollit i per això ho he fet amb moltes més ganes que si m'haguessin obligat a aprendre'm tal poema o tal altre.

Després del recital de poesia hem tingut temps de fer una mica de correcció lingüística. 

La professora ha dit que alguns dels poemes que s'han recitat tenien sons catalans que són una mica complicats. En concret, ha fet èmfasi en la doble ela (LL). 

Hem hagut de fer dos grups, els que pensaven que deien malament la LL, i el que pensaven que la deien bé. A partir d'aquí un per un hem hagut de dir tres paraules: una amb la doble ela al principi (lluna), una al mig (calleu) i una altra al final (cavall). Els altres havíem de dir si creiem que la diu bé o no. 

Jo al principi m'havia posat en el grup del no, ja que tenia dubtes, però quan he hagut de dir les tres paraules, els companys i la professora m'han dit que la pronuncio correctament. 

Ara el que he de fer és aplicar-ho sempre, és a dir, que he de parar atenció quan digui paraules amb aquest fonema, ja que el sé dir, però si no paro atenció, no el pronuncio bé.

Crec que aquest exercici ha servit perquè algunes persones que creien que la saben dir, s'adonin de què no la pronuncien tan bé, i al contrari, els que estàvem en dubte, tinguem clar que l'únic que ens fa falta és parar-hi atenció.

A més, penso que és molt important pronunciar bé, sobretot en la nostra professió, ja que nosaltres serem un exemple a segui. Els nostres alumnes, sense voler-ho es fixaran en nosaltres. Serem un model de conducta però també en l'àmbit lingüístic. Només cal veure aquells nens que a casa seva han escoltat alguna paraula mal pronunciada. Després ells també la pronunciaran malament. El mateix passa amb els professors, si pronunciem malament alguns sons o parlem amb barbarismes, els nens ens poden copiar i nosaltres el que volem són nens que parlin correctament, no que facin els mateixos erros que nosaltres.

Aplicacions de Chrome i altres pàgines web

A una de les darreres classe de GTIC, el professor va parlar-nos per sobre de les aplicacions de Google Chrome i jo he volgut buscar més informació perquè hem va semblar interessant saber tot allò que ens ofereix aquest navegador.

Totes aquelles persones que tinguin instal·lat el navegador de Google Chorme podran accedir a la botiga per tal de poder descarregar-se les aplicacions que ofereix. 

Primer de tot hauria d'explicar com s'accedeix a aquesta botiga. És molt senzill. Una vegada et trobes dintre del navegador, has de fer click al costat de la barra de direccions. Llavors has de ficar-te a "Configuració". I una vegada aquí dintre, se t'obrirà una finestra, on a l'esquerra hi ha un apartat que diu "Extensions". 

Segurament, si mai no t'hi has ficat, veuràs que no hi ha res. Per això et preguntarà si vols buscar a la galeria (o botiga). Aleshores has de ficar-te en l'enllaç que porta aquestes paraules i arribaràs a la botiga de Google Chrome (Chrome Web Store)

Aquí pots veure la pàgina inicial de la botiga:

Com pots apreciar, hi ha diferents categories d'aplicacions. Aquestes categories, a la vegada formen subcategories. 

En concret, m'he fixat en les que tenen a veure amb l'educació. Aquí podem veure moltes aplicacions en relació amb els recursos acadèmics, idiomes, eines d'administració i para professors...

En aquestes aplicacions podem trobar eines d'ajuda per a música, biologia (les parts del cos), mecanografia, etc.

Crec que moltes d'aquestes aplicacions poden ser interessants per a alumnes i professors i per això cal fer una revisió detinguda d'aquestes. 

Per una altra banda, l'altre dia vam parlar de Picmonkey. Aquesta pàgina web serveix per a editar fotografies online. A més també es poden crear collages. 

Si fas click a "Edit" pots veure les diferents opcions que ofereix la web per a editar les fotografies. Tallar, rotar, canviar els colors, donar lluminositat, posar efectes, afegir un text, símbols, figures i marcs són només algunes de les opcions que t'ofereix aquest editor fotogràfic.

Cal dir que és en anglès però és molt senzill d'utilitzar, i no cal saber massa d'aquest idioma per entendre el que estàs fent amb les fotografies.

També conec un altre editor fotogràfic online, que es diu: Pixlr. És bastant coneguda, ja que el seu funcionament és molt senzill i a més també hi ha aplicacions pel mòbil.

Ambdues pàgines web són molt vàlides per al retoc fotogràfic i per fer collages.

Espero que us hagi agradat i hagi estat útil tota aquesta informació.

Resum del meu blog

Com que queden pocs dies per a finalitzar el semestre, he volgut fer un resum del meu blog mitjançant aques núvol de paraules.
El núvol està creat amb Wordle, una eina que ja vaig comentar en una altra entrada.
Desitjo que us agradi.

Enllaç que et redirecciona a la pàgina des d'on s'ha creat el núvol de paraules:

Va de mestres

Hola a tots!

Avui vull parlar-vos d'un llibre molt interessant, es titula: Va de mestres. Carta als mestres que comencen.

Abans d'endinsar-me en el llibre, vull explicar que a la sessió de seminari d'avui - a més de comentar aquest llibre - la Núria i la Meritxell han fet les seves lectures en veu alta. Em sembla que eren les últimes en fer-les i es nota molt del primer dia a avui. Crec que tots hem millorat molt i hem aprés els uns dels altres. A més, ara tenim molt clars els tres ítems que s'han de complir per tal de què al llegir en veu alta, el públic t'entengui i s'interessi per allò que estàs llegint. Per qui no ho recordi, aquests tres ítems són la velocitat, el volum i la vocalització-articulació.

Després, la Noelia i l'Ingrid, han fet la seva descripció i interpretació de la imatge. En aquest cas, opino el mateix que amb les lectures en veu alta; que hem millorat molt i hem assolit una nova manera de “llegir” una imatge.

Per últim, el tema estrella d’avui és el llibre que he anomenat al principi.

Es titula Va de mestres. Carta als mestres que comencen, i està escrit per Jaume Cela i Juli Palou.

Des de Seminari, la nostra tutora ens va encomanar un treball que consistia en diverses parts. En primer lloc, s’havia de fer un anàlisi dels autors, de l’estil i del context. Aquesta part, se subdivideix en tres: recerca de la trajectòria professional dels autors, intencionalitat dels autors i destinataris als quals adrecen la carta i trets característics de l’estil literari que es reflecteix al llarg dels diferents capítols.

De tot això, el que vull destacar és el to optimista que té el llibre. Això ha provocat en mi un sentiment d’il·lusió i de ganes (encara més del que tenia) per a la meva futura professió.

També vull destacar que Va de mestres va adreçat a aquelles persones que fa poc que són mestres o que estan estudiant per a ser-ho.

En segon lloc, havíem de fer un anàlisi del contingut. Consistia en escollir 5 fragments del llibre que ens haguessin interpel·lat i explicar perquè l’havíem escollit. Ara parlaré d’un en concret. No el copiaré, per temes de Copyright, però en faré un petit resum.

Aquest fragment deia que pels autors, les màquines mai no substituiran la feina del mestre. La raó que dóna és que les màquines no tenen falda. Segons Cela i Palou, els nens a la falda es troben a gust i aquesta “calor humana” fa que els sigui més fàcil aprendre, ja que des de aquí pots ajudar-lo i treballar amb ell.

Jo vaig escollir aquest fragment ja que les maquines no tenen sentiments, per tant quan cantin una cançó, per exemple, ho faran de manera automàtica, sense passió ni emoció. 
A més, quan un nen plori, qui li eixugarà les llàgrimes? I qui li donarà consol? Quin tipus de consell pot donar una màquina, que està programada per a donar matèria i res més?

Les persones tenim sentiments, ens relacionem amb els altres, ens recolzem els uns als altres i ens donem calor. I potser és això el que un nen necessita, no una màquina.

Per últim, havíem de fer una valoració crítica i conclusions.

Jo crec que aquest llibre és molt interessant per a totes aquelles persones que estiguin interessades en l’àmbit de l’educació, especialment els mestres novells o els que estem estudiant per a mestre.

He de dir que m’ha agradat bastant aquest llibre ja que m’ha fet reflexionar sobre moltes qüestions i m’he adonat que he d’aprendre moltíssim encara.

Aquest llibre espero poder-me’l tornar a llegir en un futur, quan ja s’apropi l’hora de ficar-me en una aula, perquè hi ha capítols que m’agradaria tenir presents quan sigui mestra.

Treball Wikipedia

Com ja vaig explicar a l'entrada Wikipedia, en aquests dies, la meva companya Marina i jo, havíem de fer un treball. 

Aquest consistia en buscar alguna cosa que no aparegués a la Wikipèdia, per poder escriure un article sobre aquest tema. Nosaltres vam escollir fer-ho d'un pintor espanyol actual: Vicente Romero Redondo. Segurament, us soni aquest nom, ja que el seu quadre (Reflexions mediterrànies) el vaig escollir per a fer la descripció i la interpretació de la imatge de seminari, la setmana passada.

Ens va costar una mica entendre quin era el funcionament d'edició de la Wikipedia, però vam acabar dominant-lo. 

Finalment, aquesta ha estat la nostra contribució a la Wikipedia: Vicente Romero Redondo

Trucs infal·libles

A la classe d'avui de GTIC he après moltes coses i molt útils.

Tots sabem que citar la font de la qual has extret la teva informació -en un treball, per exemple- és essencial per tal de donar credibilitat.

A la Wikipedia, per exemple, s'han de citar sempre les fonts que has utilitzat per posar allà una informació, ja que s'ha de poder contrastar. Cal dir que no qualsevol font és fiable i que això s'ha de tenir en compte a l'hora de buscar informació.

Moltes persones a l'hora fer un treball utilitzen Microsoft Word, o Google Docs. Avui parlaré només de com fer citacions a Microsoft Word.

Abans de tot, he de dir, que les citacions tenen diverses formes estàndards. Nosaltres, a la nostra Facultat, utilitzem l'estil APA i també l'estil ISO 690 (numèrica). Encara que Microsoft Word, dóna l'oportunitat de posar molts altres estils.
Com deia, és molt senzill citar a un document Word, només s'ha de saber com fer-ho i és el que explicaré ara mateix.
Primer, hem de fer click a Referències i posar l'estil en el qual volem que aparequin les nostres cites. 
A referències també trobarem: inserir cita. Quan clickem a sobre, s'obrirà un desplegable. Haurem d'escollir l'opció de: Afegir una nova font.
Per que quedi més clar, insereixo una imatge abans de continuar:

A continuació s'obrirà una quadre que haurem d'omplir segons les característiques de la font que vols citar:

Una vegada omplert allò que ens demana, la cita sortirà automàticament al document.

Aquí podeu veure d'un exemple del la citació del llibre Va de mestres, de Jaume Cela i Juli Palou.

Potser ara esteu pensant que per que et faci només això, és més senzill ficar-ho tu directament, en comptes d'omplir la taula d'un munt de dades, però no, aquesta referència es queda com "guardada" a la memòria i després et servirà per fer la webgrafia o blibilografia, que ara anomenarem: treballs citats.

Per tant, una vegada hagis inserit totes aquelles cites mitjançant aquest procés, al final del teu treball, pots inserir una secció on s'explica quins són els treballs que has citat durant el teu treball. Això és molt senzill, només has de posar-te a referències i fer click a "Bibilografia". S'obrirà un desplegable i hauràs de clickar a "Treballs citats".

D'aquesta manera, automàticament se t'omplirà amb les cites que has fet anteriorment. Si afegeixes alguna cita més, només hauràs de clickar a "Actualitzar taula".

Sobre referències no cal dir res més, perquè això és el més bàsic. Ara vull parlar sobre com fer una taula de continguts (el que normalment anomenem índex).
Primer de tot hem de saber que els documents Word permeten catalogar el text com a normal, títol, subtítol, etc.

Això fa que quan vulguem fer una catalogació que estigui al mateix nivell que a un altre, al posar-lo amb el mateix estil, sigui més fàcil la comprensió i a més si et poses a sobre d'un d'aquests títols i després et poses a sobre de l'estil que has utilitzat i li dones al botó dret, pots fer que tots els títols d'aquesta categoria canviïn a la vegada. Per exemple: si tu has catalogat a una frase com a Títol 1 i a una altra frase també, i vols canviar el color a vermell, només hauràs de fer click en un d'ells i fer aquest procés, per tal de canviar els dos títols. 
És una mica embolicat d'entendre, però crec que amb una imatge es pot entendre millor.

Si vas fent aquest procés, en el qual catalogues cada títol, després serà molt més fàcil fer l'índex. Només has de fer click a "Referencies" i després a "Taula de continguts". La taula (que serà l'índex) es crea automàticament. Si afegeixes alguna informació només has de fer click a "Actualitzar la taula".

ALTRES TRUCS INTERESSANTS:

• Per saltar d'una pàgina a una altra CTRL + ENTER
• Per anar a l'inici CTRL + INICIO
• Per anar al final CTRL + FIN
• Per passar paraules CTRL + Fletxa de dreta o d'esquerra
• Per passar línies CTRL + Fletxa d'adalt o d'abaix
• Si fas CTRL + Click a alguna cosa de la taula de continguts, et porta on està aquesta cosa.

Espero que us hagi estat tant útil com a mi tota aquesta informació, ja que penso que pot servir per a estalviar molt de temps a l'hora de fer treballs. A més, tot això de les referències, fa que el treball quedi documentat (dir d'on has extret la informació sempre és important) i que el Word t'ho faci automàticament és molt pràctic.

Crec que si tot això m'ho haguessin explicat quan estava a l'escola, hauria estalviat molt de temps, i hauria fer molt millor els treballs. Per això penso que cal explicar aquests "trucs" als alumnes quan estan encara a l'escola, perquè ho puguin aplicar durant tota l'etapa escolar i universitària.

Identitat i territori (3)

Hola a tots.

La classe d'ahir de GTIC i COED la vam utilitzar per fer -per tercera setmana consecutiva- les exposicions d'identitat i territori. Van exposar unes set parelles i els temes que van tractar van ser bastant diferents. En concret parlaré d'un tema que em va interpel·lar bastant. 

Dues noies van parlar de les estades a altres països amb la finalitat d'aprendre un idioma. Penso que això és molt interessant ja que crec que aquesta és l'única manera d'acabar d'aprendre i consolidar un idioma. 

En el meu cas, he de dir que he estudiat anglès a l'escola des de que era petita i crec que encara em queda molt per aprendre i que em convindria anar d'Erasmus, un estiu un mes o d'intercanvi a alguna país de parla anglesa per tal de practicar-lo. També he estudiat dos anys i mig d'alemany. És un idioma que m'agrada molt i que fa ja un any que no estudio perquè no tinc massa temps, però espero que dintre de poc pugui reprendre'l. Igual que l'anglès, la millor manera d'endinsar-te en aquesta llengua és anant al lloc on la parlen. 

Tot això ho estic explicant per l'exposició que van fer les meves companyes. Elles explicaven que havien tingut l'oportunitat de fer aquest tipus de viatges per reforçar el seu idioma.

En general, crec que les exposicions han millorat, ja que la majoria de grups van aplicar les consignes que ens van donar la setmana passada. Per a mi, el millor han estat els suports visuals, ja que he vist alguns que estaven molt ben pensats, amb un simbolisme i una relació entre el que es deia i el que es veia, etc.

Ara només queda un dia d'exposicions i hauran de treballar dur per tal de sorprendren's. 

Diari de seminari

La sessió de seminari d'avui ha estat molt productiva. 

En primer lloc, tocava la meva lectura en veu alta. He llegit un fragment del llibre de l'Albert Espinosa que es titula Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. És un llibre que m'estic llegint i que per ara, m'està agradant molt. He de dir, que mai havia llegit res de l'Albert Espinosa, encara que havia escoltat parlar d'ell bastant, havia vist la sèrie de Polseres Vermelles i alguna pel·lícula en la qual va participar (Planta 4ª). Per tot això, tenia ganes de llegir algun llibre seu i cal dir que m'ha sorpès positivament. Escriu d'una manera especial, molt personal. A mi em va captivar des del primer moment.

El fragment de llibre me l'havia preparat de diverses maneres. Per una banda, hem vaig fer marques al paper: unes per fer èmfasi al llegir algunes paraules, altres per a pronunciar bé algunes vocals neutres i sobretot marques per a mirar als companys que m'estaven escoltant...

Crec que he fet bastant bé les 3V (Volum, Velocitat i Vocalització-Articulació). En especial, els meus punts forts, han estat les dues primeres. L'articulació l'he d'anar millorant poc a poc. Encara que penso que he evolucionat des de l'inici de curs.

Seguidament, l'Ingrid i la Gina han fet l'anàlisi i seguiment de l'actualitat educativa. La notícia que vull descartar és que finalment s'ha aprovat la llei Wert. Han hagut de fer una sèrie de modificacions, però les bases que ja vaig explicar en una altra entrada* prevaleixen. Per no repetir-me més, vull afegir que hi ha algunes assignatures que canviaran bastant. L'assignatura ciències per al món contemporani desapareixerà. Història de la filosofia ja no serà obligatòria (com era fins ara en tots els batxillerats), sinó que serà optativa en el batxillerat social. Tecnologia, fins ara, era obligatòria cursar dos anys durant la ESO, en canvi ara només serà un any.

Per una altra banda, els alumenes que cursin segon de batxillerat al 2017-2018, seran l'última promoció en fer la selectivitat.

Sincerament, crec que no té sentit que s'hagi aprovat aquesta llei, ja que ningú està d'acord, només el seu partit polític. Desitjo que no s'apliqui a Catalunya i que s'aconsegueixi impugnar, ja que penso que això només està provocant un endarreriment a l'educació.  No donaré més explicacions de la meva opinió perquè penso que ja l'he argumentat en altres entrades i es innecessari tornar a fer incís.

Després de parlar d'aquesta polèmica llei, he llegit un article d'opinió de la Vanguardia, de diumenge. Es titula: El nivell cultural dels futurs mestres. I tracta el tema de què actualment els mestres espanyols no són "excel·lents", és a dir, que fan faltes d'ortografia o no dominen les matèries troncals. A més, també parla de la poca valoració d'aquesta carrera, ja que moltes persones pensen que és una carrera de segona; que ens passem tot el dia pintant, etc. Això és totalment fals, ja que potser sí que hi ha assignatures que són més entretingudes i no s'han "d'empollar" com a altres carreres, però ens hem d'educar amb uns valors i hem de ser capaços de transmetre aquests valors als infants. A més, no tot és estudiar d'aquesta manera, sinó que nosaltres, per exemple, a la nostra facultat fem molts treballs, ja que es té en compte el treball continu. 

Crec que aquestes ja són raons suficients per a entendre que la nostra no és una carrera de segona categoria i que s'hauria de valorar més, tal i com es fa als països nòrdics.

Després hem presentat davant de la classe els vídeos de la Setmana de reflexió i pràctiques educatives. Havia de ser un vídeo que mostrés quin havia estat el sentiment que s'havia despertat en mi durant aquesta setmana. Jo he fet aquest petit treball amb la Meritxell, i aquest ha estat el resultat:

Finalment, la tutora ens ha retornat el treball que vam fer sobre el llibre "Documentar, una mirada nova". En general, ha explicat que no ens hem de quedar amb fer una descripció d'aquelles històries que ens han agradat més, sinó que hem de fer un primer anàlisi. Després d'aquesta selecció d'idees, hem de reflexionar sobre allò i finalment argumentar-les. Ens ha demanat que cadascú faci una petita correcció dels punts que ens ha indicat i li retornem el treball. 

*L'entrada de la qual parlo és aquesta:
http://elmeubloggtic.blogspot.com.es/2013/10/loece-lode-loce-loe-i-ara-lomce.html

Recital poètic

L'últim dia de classe vam fer una activitat una mica especial.

Feia ja un temps que la professora ens havia explicat que hauríem de buscar un poema que ens agradés, l'hauríem d'interioritzar i aprendre'l de memòria. Finalment l'hauríem de recitar-la a classe davant dels nostres companys. 

Divendres vam començar el nostre "recital poètic". Van sortir 16 persones a recitar el seu poema: algunes per parelles, altres en solitari. 

Abans de començar, vam haver d'ambientar una mica la classe: primer vam baixar les llums i després vam posar les cadires en semicercle. Així, quan ja s'havia creat l'ambient idoni, va sortir la primera parella a recitar el seu poema de Joan Maragall. Elles, i ben bé, la majoria de persones van demanar que tanquéssim els ulls. Aquesta acció, que sembla tan simple, va donar molt joc, ja que a més de proporcionar més confiança als recitadors; provocava una gran concentració en el públic, atès que, concentrava tot l'ésser en un sentit: l'oïda. Això feia que ens poguéssim deixar emportar per la imaginació i que fos molt més fàcil fer-se la imatge mental d'allò que s'estava recitant.

Jo mai havia escoltat un recital de poesia, només havia vist aquells petits trossos que ens havia posat la professora a classe amb l'ordinador, i he de dir que va ser una sensació molt bona, i això hem va sorprendre. Jo no creia massa en el sentit que se li dóna a la poesia, ja que normalment no l'entenc massa. Però escoltant poemes que sí entenc i que m'agraden, he entès que tenen un gran valor i que si es reciten amb sentiment pot ser quelcom molt bonic.

El proper dia, em tocarà a mi recitar el meu poema i encara que ja el tinc escollit i après, no revelaré ni tan sols l'autor. Crec que és millor que la gent se sorprengui.

Maneres de presentar una informació

La classe d'avui de GTIC ha estat molt productiva. He aprés un munt de coses noves.

Durant dues hores hem estat parlant de quines maneres i quines eines existeixen per a presentar informació.

Primer, cal dir, que totes les coses es poden presentar de dues maneres: transmetent emocions, sentiments, etc. o no fent-ho, sinó donant una informació a partir de idees i conceptes. És clar, que de vegades aquestes dues formes es poden barrejar.

Partint d'aquesta base, hi ha programes, pàgines web, etc. més adients segons com vols expressar-te. Jo parlaré de cinc noves formes.

En primer lloc, existeixen pàgines web que ens ofereixen un espai per tal de fer pòsters. És la manera més "sentimental" de les que parlaré, de presentar algun tema. La pàgina GLOGSTER, es dedica exclusivament a la creació de pòsters. Si vols saber més sobre aquesta pàgina  fes click aquí
També hem conegut una pàgina web que consisteix en fer una espècie de suro virtual en el qual, tú i les persones a les quals passis l'adreça, podran afegir notes al suro. D'aquesta manera es poden fer treballs, penjar fotografies per diverses persones, etc. La pàgina de la qual estic parlant és http://padlet.com/.
Aquí podeu veure un exemple d'un padlet que vam fer les meves companyes i jo pel treball del Bon comunicador.
En aquest padlet podeu veure els tweets més destacats que Antoni Bassas ha publicat entre el mes d'octubre i de desembre. Si vols veure'l fes click aquí.

Segurament, tothom ha vist en algun lloc un núvol de paraules. Tu també pots crear-ne un si et fiques en aquesta pàgina: http://www.wordle.net/. És molt fàcil d'utilitzar, només has de introduir un text i automàticament es crea el núvol. Les paraules més grans (que en teoria han de ser les més importants) són aquelles que al teu text surten amb més freqüència. Una vegada fet el núvol "sol" pots modificar-lo: canviar-li els colors de lletra i de fons, eliminar paraules...
Mitjançant aquestes dues últimes eines podem fer una feina menys lligada als sentiments, especialment amb Wordle.

Per una altra banda podem  trobar els fluxogrames i els mapes conceptuals. Són bastants semblants, però cadascún té els seus trets característics.
Els mapes conceptuals, que tots coneixem, són formats per: conceptes, connectors i fletxes. Aquí podeu veure un exemple que també he fet jo mateixa, amb un programa anomenat CMAP TOOLS. Ja de pas, vull dir que és un programa local, és a dir, que s'ha d'instal·lar a l'ordinador per poder-lo fer funcionar. És molt senzill i pràctic, sobretot per a estudiants. Aquells projectes que fas, els pots desar al teu ordinador o en una plataforma online.
Aquí teniu el mapa conceptual que vaig fer d'aquest text: 
https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/pub?id=1ESnGfthkv-f9jL7Qt-e04DXIvZwXU_Bfld4zCpK5tnk

Per l'altra banda, trobem el fluxograma. Sempre es respon amb sí i no, d'aquesta manera hauràs de seguir un camí o un altre.

Mitjançant una web que he trobat (http://www.gliffy.com/) he fet el següent fluxograma, per tal d'esclarir el que és, atès que és una mica difícil d'explicar. Cal dir, que aquesta pàgina és molt senzilla d'utilitzar, encara que està en anglès, és tot molt deductiu.

És important saber que els cercles són els problemes, els rectangles les preguntes i els rombes les respostes.

El fluxograma que he creat, com podeu observar, tracta sobre què fer si el mòbil no s'encén. Les opcions que dono no són totes les que podria haver-hi en una situació normal, ja que només és un intent d'exemplificar el què és un fluxograma.

He de dir que m'ha agradat molt conèixer i treballar amb aquestes noves eines, perquè crec que m'obren més camins per tal de presentar una informació. A més, puc escollir entre un estil més subjectiu (expressant sentiments, emocions...), amb els pòsters, per exemple. O un estil més objectiu o informatiu amb un mapa conceptual, un fluxograma...

Aquí podeu veure el fluxograma que jo he fet:

El meu treball d'identitat i territori (2)

Avui, hem continuat amb les exposicions orals d'identitat i territori, de les quals vaig parlar la setmana passada. A la classe d'avui, han exposat 9 parelles (inclosa la meva). 
El tema predominant d'avui ha estat la relació entre nens i mascotes, encara que ha hagut una gran diversitat temàtica. 

En concret, parlaré de l'exposició que jo he fet. Tractava sobre un tema molt delicat: "Els taps solidaris". Vam buscar un punt en comú, entre la meva companya Sandra i jo. Vam trobar que les dos col·laborem en la campanya de taps de plàstic que s'ha dut a terme per tota Espanya per a diferents nens malalts. Explico una mica en què consisteix: hi ha famílies que no tenen recursos econòmics suficients per tal de poder pagar una cadira de rodes especial pel seu fill que té una malaltia relacionada amb el moviment del cos, altres que han d'anar-se'n a un altre país per operar-se, etc. El que fan per aconseguir aquesta aportació econòmica, és demanar taps de plàstic per tal d'intercanviar-los en una planta de reciclatge. Una tona de taps s'intercanvia per uns 200-300€.

Jo vaig conèixer el cas de l'Aitana farà uns dos anys aproximadament. Aquesta nena havia d'operar-se a Boston i amb una amiga vam portar la campanya de taps a la nostra escola, per tal de poder fer una aportació més gran a aquesta causa. Quan ja havíem passat dos mesos (ja era final de curs) vam mirar que tots els taps que hi haguessin a les capses fossin de plàstic i vam portar-los a una empresa de transport que s'encarregava de portar-los fins a Saragossa (que és on viu aquesta nena). Avui en dia, l'Aitana s'està recuperant a Boston. 

En el Prezi que inseriré a continuació, trobarem una sèrie de "diapositives". La primera es correspondria amb la introducció. La segona i la tercera, amb l'experiència personal de la Sandra i meva. Les dos següents, tracten sobre els taps abans i a l'actualitat i quins són els taps que serveixen. Seguidament trobem unes fotografies de nens que van fer pública la seva malaltia i han demanat o encara demanen taps de plàstic. 

Finalment trobem una sèrie de direccions de Barcelona que són punts de recollida de taps de plàstic. 

Espero que no hagi deixat indiferent a ningú la nostra exposició i que hagi servit perquè algunes persones s'uneixin a aquesta bona causa.
També crec que a partir d'aquest treball he aprés una mica més de quina manera he de preparar-me un presentació oral. Alguns dels consells que donava el llibre: Com parlar bé en públic, m'han estat molt útils i a partir d'ara -quan tingui l'oportunitat-  els aniré posant en pràctica.

La Wikipedia

Tots coneixem la Wikipedia i la hem utilitzat milions de vegades, però sabem com funciona realment?

A la classe de GTIC de l'altre dia, vam respondre una sèrie de preguntes sobre la Wikipedia. Els aspectes que vull destacar són els següents:

• La Wikipedia és un dels Wikis més famosos que existeixen. Per qui no sàpiga què és un Wiki, pot fer un cop d'ull a l'entrada: Wikis d'aquest mateix blog.
• Els articles que trobem a la Wikipedia en diferents idiomes no són iguals. Això pot ser un desavantatge, ja que no tots obtenim la mateixa informació, però si sabem altres idiomes, es pot convertir en un aspecte positiu, ja que pots completar la informació. 
• Tothom pot escriure a la Wikipedia, per això podem trobar informació falsa. Per combatre els spams i la informació errònia, existeixen una sèrie de paraules (per exemple, les malsonants) que s'eliminen automàticament quan s'escriuen a algun article. També, els propis usuaris de la Wikipedia, poden fer-se una llista de seguiment. A aquestes llistes, tenen els articles que els interessar seguir i repassar, per tal de revisar si hi ha coses que estan malament, etc.
• Un article, s'edita de manera molt fàcil, només hem de fer click a "Modifica". No cal que siguis usuari per tal de modificar un article.
• Tots els articles de la Wikipedia tenen un espai de discussió. En aquest espai, els diferents usuaris poden parlar sobre un article de la Wikipedia, algun aspecte d'un article en el qual no estiguin d'acord.... Els comentaris que facis s'hauran de signar, per tal d'evitar l'anonimat.
• Tota la informació que aparegui a la Wikipedia haurà de estar contrastada, per això cal citar les fonts d'on has extret la informació.
• Al llibre d'estil de la Wikipedia tenim explicats tots els aspectes que s'han de tenir en compte quan s'escriu un article.
• La Wikipedia té altres projectes germans, com per exemple la WikimediaCommons, Eduwiki, Wikcionario, Wikilibros, Wikiviajes, etc.
• La Wikipedia té 5 pilars fonamentals, que estan explicats aquí: Els cinc pilars

Durant aquesta setmana, amb la meva companya Marina, faré un tasca per treballar més a fons la Wikipedia, però això ja ho explicaré més endavant!

Què són les WIKIS?

Hola a tots.

Segurament tothom coneix alguna Wiki però no té massa clar en què consisteix. Les Wikis són unes pàgines web en les quals una comunitat d'usuaris fan tasques en comú. Per crear un wiki només cal fer-se un compte, tirar el tema del qual tractarà, crear el wiki  i compartir-lo amb altres persones. 

Una pàgina en la qual pots crear-te el teu wiki és aquesta: http://www.wikispaces.com/ 

El meu grup; que està format per la Meritxell, la Marina, la Silvia R., la Silvia P. i jo, vam crear el nostre propi wiki. És un conte que hem anat fent entre totes mica en mica. Aquí deixo el link per tal de què qui vulgui pugui visitar-la. El problema és que s'ha de tenir un compte per tal d'accedir-hi. Aquesta és la web: http://hihaviaunavegada.wikispaces.com/  

He de dir que m'ha agradat molt fer aquesta activitat, ja que a més d'aprendre què és un Wiki, n'he fet un del tema que més m'ha agradat - un conte-. 
A més penso que aquesta eina pot ser molt interessant si l'apliquem a l'educació ja que es poden portar a terme treballs col·laboratius, etc.

Descripció i interpretació d'una imatge

A la sessió de seminari d'avui m'ha tocat a mi fer la descripció i interpretació d'una imatge, però anem per parts. 

En primer lloc, la Noelia ha fet una lectura en veu alta d'un article que havia trobat a un web d'educació que es diu Escuela en la nube (pels que volgueu fer una ullada, insereixo la seva web: http://www.escuelaenlanube.com/ ).
A continuació la Ivette ha fet una descripció d'una fotografia de record que li van fer quan va estar a Noruega. També ho ha fet la Meritxell, d'una fotografia seva a la platja.

A mi també hem tocava fer avui la descripció i interpretació de la imatge. Vaig escollir l'obra que es veu a baix (al Power Point). El seu autor és el Vicente Romero Redondo, un pintor nascut a Madrid i que ara mateix exposa a múltiples museus dels Estats Units, a la "Puerta de Alcalá (Madrid) i a un museu de Saint-Émilion (França). 

El títol que crec que té és "Reflexions mediterrànies", però no estic segura ja que ho vaig trobar a una web, però no era la web oficial de l'autor. He volgut posar aquest títol igualment perquè em sembla molt encertat i m'agrada molt.
És una pintura al pastel. Aquesta és una tècnica pictòrica en els quals els pastels són pigments en pols barrejats amb la suficient goma o resina per a aglutinar-los formant una pasta seca i compacta.
La composició és bastant senzilla: en primer pla, d'esquena, trobaríem una dona, en segon pla es veu el mar i  un vaixell. En tercer pla podem observar unes muntanyes a l'esquerra i el cel.
Avui en dia diríem que els colors que s'utilitzen són pastel i aquest nom es deu a la tècnica que he explicat prèviament. El color rosa pàl·lid del vestit de la noia podría reflectir la feminitat, la tendresa, la dolçor...
En aquesta imatge podríem fer diverses interpretacions: a mi m’agrada pensar que la noia esta com acomiadant-se d’algú important que se’n va en el vaixell que podem veure al fons. Per això té aquesta postura, amb els braços darrera i agafant el barret amb les dues mans. Si això fos un acomiadament d’una persona important potser la noia estaria plorant però encara que no se li veu la cara no ho sembla. Aquesta sensació de no-tristesa la trobo als colors, que són bastant alegres i a la lluminositat del quadre, que és molt intensa.
Vaig trigar bastant en escollir aquesta obra. Al principi pensava fer els nenúfars de Monet. Més tard vaig trobar una altra imatge que també em va agradar moltíssim que era de John Lovett però no li trobava tant de significat com a aquesta, sinó que només m’agradava estèticament. Per últim vaig topar per casualitat amb aquest quadre de V. Romero i em va captivar des d’un primer moment. A partir d’aquí vaig començar a buscar més obres seves i totes em semblaven precioses.

     

      Pàgines web consultades: 

• http://art-links.livejournal.com/2058722.html 

•   http://vicenteromero.wordpress.com/ (aquesta és la pàgina  oficial de l'autor, recomano fer un cop d'ull, ja que són molt bonics tots els quadres).

       PRESENTACIÓ DE LA MEVA EXPOSICIÓ:

Diari de seminiari

Aquesta setmana, les sessions de seminari han estat molt productives.

El primer dia vam parlar de les nostres experiències a l'escola de pràctiques i en general, de la setmana de reflexió i pràctiques educatives. Cadascú va donar la seva opinió: què era el que li havia agradat més, i el que més; quines coses canviaríem...

Del que més vam parlar va ser de l'escola on havíem estat dos dies de pràctiques. 
La majoria d'experiències havien estat molt positives però sobretot útils. Alguna persona va comentar que el seu padrí li havia dit que en el seu curs, alguna persona havia deixat la carrera després d'adonar-se durant aquests dies, que realment no li agradava estar en una classe amb nens, o no es veien tota la vida fent això. Jo també opino que encara que sigui poc temps, serveix per a adonar-te de si t'agrada treballar en això. A mi, al menys, m'ha servit per tenir moltes més ganes de començar a treballar amb nens i nenes.

Un altre tema molt interessant que va sorgir va ser el conflicte que podem trobar entre el que hem estudiat a la Universitat, que és una escola lliure, oberta, en resum l'Escola Nova, i la realitat que trobem a moltes escoles, que és d'una escola molt més tradicional que treballa sobretot mitjançant fitxes. 
La reflexió que hem fet és que l'escola que hi ha avui en dia està antiquada al temps que vivim i nosaltres (que som els futurs mestres) hem de procurar que això canviï. El problema el trobem en COM fer-ho. Hem d'intentar canviar la metodologia utilitzant les nostres habilitats negociadores amb el director/a, el coordinador/a...

Ara mateix ho tenim molt clar, però crec que fins que no ens trobem en la situació, no sabrem què hem de fer. Fins a llavors, queda molt de temps encara...

El dia següent va sorgir el tema de les persones que són "nadius digitals" i els que són "immigrants digitals". En primer lloc, trobem les persones que han nascut ja en l'era digital. Per una altra banda, hi ha molta gent que ha nascut en la era pre-digital. Aquests últims són els immigrants digitals.

El conflicte el trobem en que ens hem d'anar adaptant com a mestres que serem, ja que donarem classe a nens del 2020. Això significa que les coses poden haver canviat molt, per això hem d'estar oberts als canvis. 

Un exemple d'això és que fa uns anys, la música s'escoltava mitjançant CD, i ens l'havíem de comprar. Ara, si volem escoltar música només hem d'encendre l'ordinador. Fa uns anys no esperàvem aquest canvi i actualment no sabem què s'inventarà dintre d'uns anys. Aquest és el gran dilema. Les escoles s'han de modernitzar, ha de canviar i no quedar-se endarrerida.

Per últim, vam fer dues lectures en veu alta (de la Laura i la Mònica) i també van exposar dos grups l'actualitat educativa: per una banda, la Ivette i la Núria, i per una altra banda, la Marina, la Maria i l'Esther.

No vam poder fer massa debat perquè se'ns va acabar el temps, així que el proper dia, ja ho comentarem.