"Solo es el principio"

Dimarts passat, a l'hora de seminari vam veure una pel·lícula a l'auditori. 

El títol de la pel·lícula era: "Solo es el principio". L'hem vist en versió original (francès) però subtitulada a l'espanyol.

Sense desvetllar massa la pel·lícula, per si algú està interessat en veure-la, explicaré sobre què tracta.

Una professora porta a terme a la seva classe el projecte de filosofia 3-18. Consisteix en què als nens, des de cicle infantil, se'ls intenta fer filosofia. En aquesta pel·lícula podem veure com la mestra fa preguntes sobre diferents temes de la vida (l'amor, per exemple) i com responen els nens.  Els infants tenen sempre respostes i també preguntes, per això es van encadenant diferents temes i la professora ha de ser capaç d'encaminar-los.

Crec que aquesta pel·lícula és molt important per a entendre fins a on poden arribar els nens. Per adonar-nos del potencial que tenen. 

A més, ens fa reflexionar sobre què és la filosofia, què hem après nosaltres de filosofia i què creiem que hem d'ensenyar als nostres futurs alumnes.

En resum, puc dir que la pel·lícula ha estat bastant interessant, però de vegades se m'ha fet una mica pesada, però crec que em passava això perquè havia d'estar llegint tota l'estona els subtítols.

Aquí deixo un enllaç amb la pel·lícula en francés.

El meu poema

Avui a la classe de COED hem continuat amb el nostre particular recital poètic. Érem bastants per recitar però ens hem organitzat a l’inici de la classe per tal de què ens donés temps de sortir a tots.

Jo he hagut d’esperar una bona estona fins que he sortit a fer la meva recitació. He de dir que no estava massa nerviosa ja que m’ho sabia molt bé de memòria i no tenia por d’equivocar-me. L’únic que hem tenia més inquieta era el tema de pronunciar les essa sonora correctament, ja que si no em fixo i em paro a pensar, moltes vegades faig la essa sonora com a sorda. Al final crec que algunes esses m’han sortit bé i altres no, però ho he intentat.

Em va costar bastant escollir el poema que volia recitar i buscant per internet vaig trobar un d’autor que no coneixia. El tema m’agradava, ja que era sobre amor i era amb el que més m’identificava.

Aquest és el poema del qual estic parlant.

L'amor 

no té paraules

té carícies

té gestos

té mirades

té deliris

té gemecs.

Per això

potser

la poesia

ve després.

JOSEP PIERA

M’agradava molt però em semblava massa curt, per això vaig haver de buscar un altre poema. Perquè tinguessin una relació ambdós poemes, vaig escollir un que també era d’amor.

Vaig escollir la primera estrofa del Mester d’amor de Joan Salvat Papasseit. Aquí el poso sencer per si algú està interessat en llegir-lo.

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar —sacrifici fervent—

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Espero que us hagin agradat, jo he de dir que he gaudit molt aquest petit treball, ja que he pogut aprendre'm dos poemes que m'agradaven i que jo he escollit i per això ho he fet amb moltes més ganes que si m'haguessin obligat a aprendre'm tal poema o tal altre.

Després del recital de poesia hem tingut temps de fer una mica de correcció lingüística. 

La professora ha dit que alguns dels poemes que s'han recitat tenien sons catalans que són una mica complicats. En concret, ha fet èmfasi en la doble ela (LL). 

Hem hagut de fer dos grups, els que pensaven que deien malament la LL, i el que pensaven que la deien bé. A partir d'aquí un per un hem hagut de dir tres paraules: una amb la doble ela al principi (lluna), una al mig (calleu) i una altra al final (cavall). Els altres havíem de dir si creiem que la diu bé o no. 

Jo al principi m'havia posat en el grup del no, ja que tenia dubtes, però quan he hagut de dir les tres paraules, els companys i la professora m'han dit que la pronuncio correctament. 

Ara el que he de fer és aplicar-ho sempre, és a dir, que he de parar atenció quan digui paraules amb aquest fonema, ja que el sé dir, però si no paro atenció, no el pronuncio bé.

Crec que aquest exercici ha servit perquè algunes persones que creien que la saben dir, s'adonin de què no la pronuncien tan bé, i al contrari, els que estàvem en dubte, tinguem clar que l'únic que ens fa falta és parar-hi atenció.

A més, penso que és molt important pronunciar bé, sobretot en la nostra professió, ja que nosaltres serem un exemple a segui. Els nostres alumnes, sense voler-ho es fixaran en nosaltres. Serem un model de conducta però també en l'àmbit lingüístic. Només cal veure aquells nens que a casa seva han escoltat alguna paraula mal pronunciada. Després ells també la pronunciaran malament. El mateix passa amb els professors, si pronunciem malament alguns sons o parlem amb barbarismes, els nens ens poden copiar i nosaltres el que volem són nens que parlin correctament, no que facin els mateixos erros que nosaltres.

Aplicacions de Chrome i altres pàgines web

A una de les darreres classe de GTIC, el professor va parlar-nos per sobre de les aplicacions de Google Chrome i jo he volgut buscar més informació perquè hem va semblar interessant saber tot allò que ens ofereix aquest navegador.

Totes aquelles persones que tinguin instal·lat el navegador de Google Chorme podran accedir a la botiga per tal de poder descarregar-se les aplicacions que ofereix. 

Primer de tot hauria d'explicar com s'accedeix a aquesta botiga. És molt senzill. Una vegada et trobes dintre del navegador, has de fer click al costat de la barra de direccions. Llavors has de ficar-te a "Configuració". I una vegada aquí dintre, se t'obrirà una finestra, on a l'esquerra hi ha un apartat que diu "Extensions". 

Segurament, si mai no t'hi has ficat, veuràs que no hi ha res. Per això et preguntarà si vols buscar a la galeria (o botiga). Aleshores has de ficar-te en l'enllaç que porta aquestes paraules i arribaràs a la botiga de Google Chrome (Chrome Web Store)

Aquí pots veure la pàgina inicial de la botiga:

Com pots apreciar, hi ha diferents categories d'aplicacions. Aquestes categories, a la vegada formen subcategories. 

En concret, m'he fixat en les que tenen a veure amb l'educació. Aquí podem veure moltes aplicacions en relació amb els recursos acadèmics, idiomes, eines d'administració i para professors...

En aquestes aplicacions podem trobar eines d'ajuda per a música, biologia (les parts del cos), mecanografia, etc.

Crec que moltes d'aquestes aplicacions poden ser interessants per a alumnes i professors i per això cal fer una revisió detinguda d'aquestes. 

Per una altra banda, l'altre dia vam parlar de Picmonkey. Aquesta pàgina web serveix per a editar fotografies online. A més també es poden crear collages. 

Si fas click a "Edit" pots veure les diferents opcions que ofereix la web per a editar les fotografies. Tallar, rotar, canviar els colors, donar lluminositat, posar efectes, afegir un text, símbols, figures i marcs són només algunes de les opcions que t'ofereix aquest editor fotogràfic.

Cal dir que és en anglès però és molt senzill d'utilitzar, i no cal saber massa d'aquest idioma per entendre el que estàs fent amb les fotografies.

També conec un altre editor fotogràfic online, que es diu: Pixlr. És bastant coneguda, ja que el seu funcionament és molt senzill i a més també hi ha aplicacions pel mòbil.

Ambdues pàgines web són molt vàlides per al retoc fotogràfic i per fer collages.

Espero que us hagi agradat i hagi estat útil tota aquesta informació.

Resum del meu blog

Com que queden pocs dies per a finalitzar el semestre, he volgut fer un resum del meu blog mitjançant aques núvol de paraules.
El núvol està creat amb Wordle, una eina que ja vaig comentar en una altra entrada.
Desitjo que us agradi.

Enllaç que et redirecciona a la pàgina des d'on s'ha creat el núvol de paraules:

Va de mestres

Hola a tots!

Avui vull parlar-vos d'un llibre molt interessant, es titula: Va de mestres. Carta als mestres que comencen.

Abans d'endinsar-me en el llibre, vull explicar que a la sessió de seminari d'avui - a més de comentar aquest llibre - la Núria i la Meritxell han fet les seves lectures en veu alta. Em sembla que eren les últimes en fer-les i es nota molt del primer dia a avui. Crec que tots hem millorat molt i hem aprés els uns dels altres. A més, ara tenim molt clars els tres ítems que s'han de complir per tal de què al llegir en veu alta, el públic t'entengui i s'interessi per allò que estàs llegint. Per qui no ho recordi, aquests tres ítems són la velocitat, el volum i la vocalització-articulació.

Després, la Noelia i l'Ingrid, han fet la seva descripció i interpretació de la imatge. En aquest cas, opino el mateix que amb les lectures en veu alta; que hem millorat molt i hem assolit una nova manera de “llegir” una imatge.

Per últim, el tema estrella d’avui és el llibre que he anomenat al principi.

Es titula Va de mestres. Carta als mestres que comencen, i està escrit per Jaume Cela i Juli Palou.

Des de Seminari, la nostra tutora ens va encomanar un treball que consistia en diverses parts. En primer lloc, s’havia de fer un anàlisi dels autors, de l’estil i del context. Aquesta part, se subdivideix en tres: recerca de la trajectòria professional dels autors, intencionalitat dels autors i destinataris als quals adrecen la carta i trets característics de l’estil literari que es reflecteix al llarg dels diferents capítols.

De tot això, el que vull destacar és el to optimista que té el llibre. Això ha provocat en mi un sentiment d’il·lusió i de ganes (encara més del que tenia) per a la meva futura professió.

També vull destacar que Va de mestres va adreçat a aquelles persones que fa poc que són mestres o que estan estudiant per a ser-ho.

En segon lloc, havíem de fer un anàlisi del contingut. Consistia en escollir 5 fragments del llibre que ens haguessin interpel·lat i explicar perquè l’havíem escollit. Ara parlaré d’un en concret. No el copiaré, per temes de Copyright, però en faré un petit resum.

Aquest fragment deia que pels autors, les màquines mai no substituiran la feina del mestre. La raó que dóna és que les màquines no tenen falda. Segons Cela i Palou, els nens a la falda es troben a gust i aquesta “calor humana” fa que els sigui més fàcil aprendre, ja que des de aquí pots ajudar-lo i treballar amb ell.

Jo vaig escollir aquest fragment ja que les maquines no tenen sentiments, per tant quan cantin una cançó, per exemple, ho faran de manera automàtica, sense passió ni emoció. 
A més, quan un nen plori, qui li eixugarà les llàgrimes? I qui li donarà consol? Quin tipus de consell pot donar una màquina, que està programada per a donar matèria i res més?

Les persones tenim sentiments, ens relacionem amb els altres, ens recolzem els uns als altres i ens donem calor. I potser és això el que un nen necessita, no una màquina.

Per últim, havíem de fer una valoració crítica i conclusions.

Jo crec que aquest llibre és molt interessant per a totes aquelles persones que estiguin interessades en l’àmbit de l’educació, especialment els mestres novells o els que estem estudiant per a mestre.

He de dir que m’ha agradat bastant aquest llibre ja que m’ha fet reflexionar sobre moltes qüestions i m’he adonat que he d’aprendre moltíssim encara.

Aquest llibre espero poder-me’l tornar a llegir en un futur, quan ja s’apropi l’hora de ficar-me en una aula, perquè hi ha capítols que m’agradaria tenir presents quan sigui mestra.

Treball Wikipedia

Com ja vaig explicar a l'entrada Wikipedia, en aquests dies, la meva companya Marina i jo, havíem de fer un treball. 

Aquest consistia en buscar alguna cosa que no aparegués a la Wikipèdia, per poder escriure un article sobre aquest tema. Nosaltres vam escollir fer-ho d'un pintor espanyol actual: Vicente Romero Redondo. Segurament, us soni aquest nom, ja que el seu quadre (Reflexions mediterrànies) el vaig escollir per a fer la descripció i la interpretació de la imatge de seminari, la setmana passada.

Ens va costar una mica entendre quin era el funcionament d'edició de la Wikipedia, però vam acabar dominant-lo. 

Finalment, aquesta ha estat la nostra contribució a la Wikipedia: Vicente Romero Redondo

Trucs infal·libles

A la classe d'avui de GTIC he après moltes coses i molt útils.

Tots sabem que citar la font de la qual has extret la teva informació -en un treball, per exemple- és essencial per tal de donar credibilitat.

A la Wikipedia, per exemple, s'han de citar sempre les fonts que has utilitzat per posar allà una informació, ja que s'ha de poder contrastar. Cal dir que no qualsevol font és fiable i que això s'ha de tenir en compte a l'hora de buscar informació.

Moltes persones a l'hora fer un treball utilitzen Microsoft Word, o Google Docs. Avui parlaré només de com fer citacions a Microsoft Word.

Abans de tot, he de dir, que les citacions tenen diverses formes estàndards. Nosaltres, a la nostra Facultat, utilitzem l'estil APA i també l'estil ISO 690 (numèrica). Encara que Microsoft Word, dóna l'oportunitat de posar molts altres estils.
Com deia, és molt senzill citar a un document Word, només s'ha de saber com fer-ho i és el que explicaré ara mateix.
Primer, hem de fer click a Referències i posar l'estil en el qual volem que aparequin les nostres cites. 
A referències també trobarem: inserir cita. Quan clickem a sobre, s'obrirà un desplegable. Haurem d'escollir l'opció de: Afegir una nova font.
Per que quedi més clar, insereixo una imatge abans de continuar:

A continuació s'obrirà una quadre que haurem d'omplir segons les característiques de la font que vols citar:

Una vegada omplert allò que ens demana, la cita sortirà automàticament al document.

Aquí podeu veure d'un exemple del la citació del llibre Va de mestres, de Jaume Cela i Juli Palou.

Potser ara esteu pensant que per que et faci només això, és més senzill ficar-ho tu directament, en comptes d'omplir la taula d'un munt de dades, però no, aquesta referència es queda com "guardada" a la memòria i després et servirà per fer la webgrafia o blibilografia, que ara anomenarem: treballs citats.

Per tant, una vegada hagis inserit totes aquelles cites mitjançant aquest procés, al final del teu treball, pots inserir una secció on s'explica quins són els treballs que has citat durant el teu treball. Això és molt senzill, només has de posar-te a referències i fer click a "Bibilografia". S'obrirà un desplegable i hauràs de clickar a "Treballs citats".

D'aquesta manera, automàticament se t'omplirà amb les cites que has fet anteriorment. Si afegeixes alguna cita més, només hauràs de clickar a "Actualitzar taula".

Sobre referències no cal dir res més, perquè això és el més bàsic. Ara vull parlar sobre com fer una taula de continguts (el que normalment anomenem índex).
Primer de tot hem de saber que els documents Word permeten catalogar el text com a normal, títol, subtítol, etc.

Això fa que quan vulguem fer una catalogació que estigui al mateix nivell que a un altre, al posar-lo amb el mateix estil, sigui més fàcil la comprensió i a més si et poses a sobre d'un d'aquests títols i després et poses a sobre de l'estil que has utilitzat i li dones al botó dret, pots fer que tots els títols d'aquesta categoria canviïn a la vegada. Per exemple: si tu has catalogat a una frase com a Títol 1 i a una altra frase també, i vols canviar el color a vermell, només hauràs de fer click en un d'ells i fer aquest procés, per tal de canviar els dos títols. 
És una mica embolicat d'entendre, però crec que amb una imatge es pot entendre millor.

Si vas fent aquest procés, en el qual catalogues cada títol, després serà molt més fàcil fer l'índex. Només has de fer click a "Referencies" i després a "Taula de continguts". La taula (que serà l'índex) es crea automàticament. Si afegeixes alguna informació només has de fer click a "Actualitzar la taula".

ALTRES TRUCS INTERESSANTS:

• Per saltar d'una pàgina a una altra CTRL + ENTER
• Per anar a l'inici CTRL + INICIO
• Per anar al final CTRL + FIN
• Per passar paraules CTRL + Fletxa de dreta o d'esquerra
• Per passar línies CTRL + Fletxa d'adalt o d'abaix
• Si fas CTRL + Click a alguna cosa de la taula de continguts, et porta on està aquesta cosa.

Espero que us hagi estat tant útil com a mi tota aquesta informació, ja que penso que pot servir per a estalviar molt de temps a l'hora de fer treballs. A més, tot això de les referències, fa que el treball quedi documentat (dir d'on has extret la informació sempre és important) i que el Word t'ho faci automàticament és molt pràctic.

Crec que si tot això m'ho haguessin explicat quan estava a l'escola, hauria estalviat molt de temps, i hauria fer molt millor els treballs. Per això penso que cal explicar aquests "trucs" als alumnes quan estan encara a l'escola, perquè ho puguin aplicar durant tota l'etapa escolar i universitària.