Llenguatge i llengua

Avui ha estat la primera classe de gran grup de l'assignatura de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital). Realment, ja vam tenir una classe, però va ser només presentació i la professora, ens va dir que definíssim llengua i llenguatge, ja que el proper dia començaríem parlant d'elles.

Jo mai m'havia plantejat quina podia ser la diferència entre aquestes dues paraules. En realitat, ni tan sols m'havia plantejat que podia existir-hi alguna diferència. Quan ens va posar aquests petits deures, vaig haver de pensar molt i encara així no arribava a cap conclusió coherent. Per tant vaig recórrer al diccionari i al text que ens va donar que tractava sobre aquest tema. Encara que he de dir que no vaig aclarir-me massa. La diferència principal que vaig trobar era que el llenguatge és una eina i que la llengua és un conjunt de paraules.

Avui a la classe, hem aclarit aquesta qüestió. Entre uns i altres, hem arribat a l'acord que la llengua és un sistema de normes lingüístiques i signes ben organitzats. Per dir-ho d'una altra manera, és el conjunt de paraules que organitzades d'una determinada manera serveix perquè unes persones es puguin comunicar entre elles. 

Per una altra banda, el llenguatge és alguna cosa més que un mitjà de comunicació. És una capacitat que serveix per expressar emocions, desitjos, pensaments, sentiments, idees... Gràcies al llenguatge (i no a la llengua) podem organitzar el món, perquè limita les percepcions del nostre entorn. Organitza el món i per tant, el redueix. Si no fos així, no ens podríem entendre. Per entendre tot això posaré un exemple: si en comptes de dir taula, cadascú possés el seu nom a una taula, seria un caos, ja que cadascú anomenaria d'una manera a la seva taula. Això em recorda una mica a allò que deia Nietzsche: que cadascú havia de posar a les coses aquell so que li sortís al veure-la. D'aquesta manera cadascú tindria el seu llenguatge propi. 

Això és el que volem evitar tenint un llenguatge comú.

Del llenguatge podem dir també que ens serveix d'autoexpressió, i que és una facultat humana universal, és a dir, que qualsevol ésser humà té aquesta capacitat, que fa possible l'aprenentatge lingüístic. 

Encara que siguin coses diferents, el llenguatge i la llengua tenen una gran relació. En primer lloc, gràcies al llenguatge desenvolupem la llengua amb la que estem en contacte. En segon lloc, podem dir amb tota certesa, que el llenguatge es concreta en una llengua.

Després de tot això he reflexionat una mica a casa i m'he fet diverses preguntes: Domino la meva llengua? I dominar el llenguatge, és sinònim d'expressar-se bé? Crec que hauré de buscar respostes a aquestes qüestions durant aquest curs.